La vida de la Clara ha quedat marcada per un matí lluminós de quan tenia deu anys i la tragèdia els va esberlar el món, a ella i a la seva família. N’ha fugit de llavors ençà, des de l’Empordà natal fins a establir-se a la ciutat més septentrional del planeta, enmig de l’oceà Àrtic: Longyearbyen, a l’arxipèlag noruec de les Svalbard. A l’avió que la torna a casa, amb notícies de la mort imminent de la seva mare, els records de tota una vida fugint dels camps de blat persegueixen la Clara, com també la necessitat d’aturar-se i plantar cara al passat.
Mercè Saurina ha escrit una novel·la curta rodona. Amb intensitat concentrada i una trama que avança imparable fins a un final de gran càrrega emocional. Explicada amb una senzillesa plena d’eloqüència, la novel·la guanyadora del premi Just M. Casero aconsegueix convertir un fet silenciat en la realitat més omnipresent.
"Una expedició als confins d'un mateix. Un secret isolat en la memòria. Una metàfora sostinguda, espigolada, de la pèrdua, la culpa i la redempció." Mar Bosch Oliveras
Mercè Saurina i Clavaguera (Girona, 1966). Filla de Camallera, és de Bàscara i viu a Quart. Es llicencia en Filologia Clàssica i Catalana, i més tard finalitza els estudis professionals de música i de logopèdia. Treballa de professora a l’institut de Vilablareix i esporàdicament col·labora en publicacions com ara la Revista de Girona, i les revistes Alberes i Gavarres. És autora de les novel·les Com llunes de Saturn, finalista del premi Just M...
Llegir-ne més
Top