Garbo parla

Hi ha qui diu que el català Joan Pujol Garcia, Garbo, ha estat el millor espia de la història.  Durant els anys més foscos de la dictadura, aquest català corrent, a banda de col·laborar amb els aliats, es va convertir en l’home de confiança dels serveis secrets alemanys a Espanya. La seva actuació, amb èxits sonats, muntant una xarxa falsa d’espies gràcies a la qual va aconseguir enviar informació errònia als nazis, cosa que va afavorir el desembarcament anglès a Normandia, ha estat sempre envoltada de misteri.                                                                                                                                                             

Però qui era en realitat Garbo? Roser Caminals novel·la ara les seves gestes mítiques, i per damunt de tot copsa la seva ànima, la seva vulnerabilitat més profunda i els seus silencis i contradiccions, com ara el conflicte inevitable entre l’activitat pública i la vida personal. Apareixen també els còmplices a qui és fidel i els enemics a qui traeix, així com les dues dones que va estimar. Un retrat total que ens ofereix les llums i ombres d'un personatge enigmàtic, un vividor amb una gran imaginació i inventiva que va començar desertant al front de l'Ebre i va recórrer diversos escenaris a banda i banda de l’Atlàntic. La seva excepcionalitat, però, és inseparable de la seva mitjania.

«La figura de Garbo és molt potent. És un agent secret que treballa per als aliats, però no és un espia típic; és un home comú i corrent, un burgès català afectuós, un pare entranyable, i alhora porta una doble vida.» Roser Caminals

«El jurat destaca l’alta qualitat, la manera brillant de defugir els tòpics del gènere a través de la complexitat dels personatges i la solidesa estructural de la novel·la.»