Any 44 aC, Juli Cèsar és assassinat. Quan en el testament adopta i nomena hereu universal el seu nebot Octavi, la vida d'aquest jove estudiant de divuit anys canvia per sempre. Envoltat d'homes que lluiten aferrissadament pel poder -Ciceró, Brut, Cassi, Marc Antoni-, el noi ha de modelar i enfortir el seu caràcter per imposar-se a totes les maquinacions. A poc a poc, gràcies a la sort i a la intel·ligència, aconsegueix aplicar la llei i, superant els conflictes íntims, assumeix el càrrec de primer Emperador de Roma. Fruit de la ploma d'un autèntic narrador, August fa reviure un seguit de personatges històrics i, amb un esplèndid joc de llums i ombres entre l'àmbit públic i el privat, recrea el somni d'un home per alliberar la corrupta Roma de les urpes dels estafadors benestants que amenaçaven de destruir-la.
«Tant Stoner com August tracten de l'exercici del poder, de les responsabilitats individuals, de l'amistat i l'enemistat. En una universitat, els professors i col·legues sempre rivalitzen pel poder. Excepte per l'escala, les maquinacions del poder són les mateixes a la universitat, a l'Imperi romà o a Washington.» John Williams
«Una obra mestra.» Los Angeles Times
«Amb August ens endinsem en un món que, pel que fa a la complexitat, al luxe, al cinisme polític, a la credulitat pública i a la violència, s'assembla molt al nostre.» The New Yorker
« August és una recreació vívida de la Roma clàssica, però la manera intuïtiva amb què Williams copsa l'experiència del poder la converteix en una novel·la inusual i sublim.» The Boston Globe
John Williams ha esdevingut un autor de culte gràcies al descobriment d’Stoner, que ha esdevingut un èxit de vendes i crítica arreu del món
“August és una obra mestra”, Los Angeles Times. Ho diu la faixa. Té raó. Em pensava que després d’haver llegit Stoner ja havia conegut la gran novel·la de John Williams, però estava ben equivocat. August és, i us ho dic encara embogit pel deliri d’una lectura inoblidable, una meravella. No sabria dir-vos quina de les dues m’ha agradat més.
L’autor no ha estat fidel a la realitat al 100% -”les veritats d’aquesta obra no són tant veritats històriques com veritats de ficció”-, però Williams ha fet una novel·la històrica que ens permet veure August, tant des del seu propi punt de vista com des del dels altres a partir d’octavetes, libels, memòries, epístoles, diaris, relats,… en un ordre cronològic amb “flashbacks” curosament escampats al llarg de l’obra. Un exercici d’estil fantàstic però mai gratuït. És gràcies a tots aquests punts de vista que ens fem càrrec de com devia ser August.
Ja ho veieu: l’argument és “una de romans”. Roma i la vida de l’emperador August. Però… és això o és el món i la vida de les persones? És Roma o és l’essència de la humanitat? És August o és el lector? Williams s’amaga en un estil corprenedor i no és ell qui parla: som nosaltres qui l’escoltem. No estem davant d’un narrador que ens va explicant. Estem al costat d’August veient com decideix entre l’amor a la seva única filla o la lleialtat a Roma…
Tinc el llibre ple de notes per fer aquest comentari, que podria durar tantes pàgines com el llibre. Finalment, n’he fet la tria, però no us conformeu amb el meu criteri, que és molt pobre. Aneu a la font i gaudiu com ho he fet jo. No us en penedireu!
Abans he dit que el meu destí era canviar el món. Potser hauria d’haver dit que el món era el meu poema i que m’havia proposat l’objectiu d’ordenar-ne les parts dins d’un conjunt, subordinant una facció a una altra i guarint-ho tot amb els adorns adequats al seu mèrit. I, malgrat tot, si el que he elaborat ha estat un poema, no perdurarà gaire més enllà del seu temps. Virgili, poc abans de morir, em va suplicar amb insistència que destruís el seu gran poema; estava inacabat, va dir, li faltava polir-lo. Com el general que veu destrossada una de les seves legions i que no sap que les altres dues han triomfat, es considerava un fracassat, i, no obstant això, el seu poema sobre la fundació de Roma sens dubte sobreviurà a la mateixa Roma i, de ben segur, a aquesta pobra obra que he bastit. No vaig destruir el poema ni penso que Virgili pensés que el destruiria. El temps, però, destruirà Roma.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Top