Delphine de Vigan (1966, Boulogne – Billancourt). L’any 2001 va entrar en l’escena literària francesa i poc després, amb la novel·la No i jo (2007), va obtenir el Premi dels Llibreters francesos. Les hores soterrades (2009) i Els dies sense fam (2014) la van confirmar com una de les autores franceses actuals més rellevants. Res no s’oposa a la nit (2012) va suposar la seva consagració crítica i de lectors. Basat en una història real (2016), adaptada al cinema per Roman Polanski, i Les lleialtats (2019) són les seves últimes novel·les. Edicions 62 ha publicat en català tota l’obra de l’autora.
Els llaços invisibles que defineixen les nostres relacions més íntimes amb el món i les persones.
«T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute.»
La Michka està perdent l’habilitat per parlar. Ara que les lletres i els sons li volten pel cap en un remolí incontrolable, l’anciana ha de lliurar-se a l’evidència: ja no pot viure sola. Fins i tot si això significa deixar casa seva. A la residència on s’instal·la, dues persones l’acompanyen: les visites de la Marie, una veïna molt propera a ella, i les sessions setmanals amb en Jérôme, un jove logopeda que l’ajuda a trobar les paraules. Ells seran els que li permetran realitzar un important últim desig: dir «gràcies» a aquells que, molts anys abans, la van acollir i li van salvar la vida.
Després de Les fidelitats, Delphine de Vigan continua el seu viatge d’exploració dels sentiments, aquests llaços invisibles que defineixen les nostres relacions més íntimes amb el món i les persones, i ens ofereix un relat de múltiples veus sobre la vellesa i la gratitud. Una novel·la lluminosa que se centra en les relacions humanes, amb una agudesa immensa per explorar l’ànima dels personatges.
«La novel·la de Delphine de Vigan és un himne a l’afecte, a l’agraïment, a tots aquells sentiments que ens uneixen i que ens fan humans.» Le Monde
«T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute.»
La Michka està perdent l’habilitat per parlar. Ara que les lletres i els sons li volten pel cap en un remolí incontrolable, l’anciana ha de lliurar-se a l’evidència: ja no pot viure sola. Fins i tot si això significa deixar casa seva. A la residència on s’instal·la, dues persones l’acompanyen: les visites de la Marie, una veïna molt propera a ella, i les sessions setmanals amb en Jérôme, un jove logopeda que l’ajuda a trobar les paraules. Ells seran els que li permetran realitzar un important últim desig: dir «gràcies» a aquells que, molts anys abans, la van acollir i li van salvar la vida.
Després de Les fidelitats, Delphine de Vigan continua el seu viatge d’exploració dels sentiments, aquests llaços invisibles que defineixen les nostres relacions més íntimes amb el món i les persones, i ens ofereix un relat de múltiples veus sobre la vellesa i la gratitud. Una novel·la lluminosa que se centra en les relacions humanes, amb una agudesa immensa per explorar l’ànima dels personatges.
«La novel·la de Delphine de Vigan és un himne a l’afecte, a l’agraïment, a tots aquells sentiments que ens uneixen i que ens fan humans.» Le Monde
Top