Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
No t'ho perdis...
No t'ho perdis...
Planeta de Libros
Anar al recomanador
  1. Grup62.cat
  2. /
  3. Art
  4. /
  5. La doctrina del xoc
La doctrina del xoc
Format únic

La doctrina del xoc

Editorial: labutxaca
Temàtica:
Col·lecció: LB
Número de pàgines: 744
«Un llibre brillant, valent i esgarrifós, la història secreta de l'anomenat mercat lliure. Hauria de ser de lectura obligatòria»
Sinopsi de La doctrina del xoc:
Coneguda i respectada gràcies a No Logo (labutxaca, 2008), el seu esplèndid assaig sobre la globalització, Naomi Klein destrueix detalladament, a La doctrina del xoc, el mite segons el qual «els mercats lliures» condueixen a «societats lliures». L'autora ens revela, amb rigor acadèmic i molta documentació, que el nostre món està cada dia més al servei d'una ideologia poc coneguda però terriblement influent, la doctrina del xoc, i ens narra la història no oficial de com el lliure mercat ha arribat a dominar el nostre món. Des de les dictadures dels anys setanta a l'Amèrica del Sud, passant per la guerra de les Malvines, els fets de la plaça de Tiananmen i el col·lapse de la Unió Soviètica, Naomi Klein reinterpreta el nostre passat per identificar l'ascens d'allò que ella anomena el capitalisme del desastre, un programa d'enginyeria social i econòmica que progressa a través del xoc, i ens mostra les verdaderes creences que s'amaguen darrere de les polítiques globals.La doctrina del xoc és el relat aterridor de com el lliure mercat avança de manera desbocada en aquelles societats massa terroritzades o desorientades per protegir els seus interessos però, sobretot, és la història real del nostre present, tot allò que els governs del primer món ens amaguen i no volen que coneguem.
El vull L’he llegit
Format únic

Sobre l'autor de La doctrina del xoc

Sobre l'autor de La doctrina del xoc

Naomi Klein  (Montreal, 1970) és la premiada autora dels best-sellers La doctrina del xoc (Empúries, 2007), No logo (labutxaca, 2008) i Barreres i finestres: notes des de la trinxera contra la globalització (Empúries, 2003) i coautora del documental The Take. Els seus llibres s'han traduït a vint-i-vuit llengües i han rebut nombrosos guardons. Les columnes que escriu per als diaris The Guardiani The Nationes publiquen arreu del món.

... Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 06/11/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-9930-591-2 | Codi: 387617 | Format: 20,5 x 13 cm. | Presentació: Rústega sense solapes | Col·lecció: LB

Blog

La doctrina del xoc, de Naomi Klein

Quan ens va arribar La doctrina del xoc. L’ascens del capitalisme del desastre, de Naomi Klein, vam pensar en la Montserrat Arbós, col·laboradora del diari Ara. Aquí teniu el seu escrit!

Llegia a la premsa que les jubilacions forçoses dels millors professionals mèdics que està fent el govern de la Comunitat de Madrid en nom de l’estalvi salarial i el sagrat compliment del dèficit només tindran un beneficiari: la sanitat privada, que ja hi ha aconseguit també la gestió de sis hospitals i un bon nombre de centres d’assistència primària. Diu Naomi Klein al seu llibre que, des de mitjan anys setanta, “[Milton] Friedman i els seus poderosos seguidors havien estat perfeccionant precisament aquesta estratègia: esperar una crisi o una commoció de grans dimensions per vendre peces de l’Estat a actors privats mentre els ciutadans encara s’estaven recuperant del xoc, i tot seguit transformar aquestes ‘reformes’ en canvis permanents”.

Vagi per endavant que no crec gaire en les teories conspiratives: no m’acabo d’imaginar que la crisi econòmica actual sigui el resultat d’una operació premeditada, calculada i perfectament dissenyada per empobrir mitja Europa (i enriquir unes poques butxaques). Però és que a La doctrina del xoc. L’ascens del capitalisme del desastre no hi trobarem especulacions ni assajos teòrics sobre confabulacions mundials, sinó un retrat precís i implacable de l’estol de països on els acòlits de Friedman han aconseguit anar imposant el seu model de relacions econòmiques, la seva visió del capitalisme, és a dir, la reducció dels serveis públics a la mínima expressió.

Certament, moltes de les coses que s’expliquen al llibre no són pas noves. Acadèmics de la talla de Tony Judt -poc sospitosos de l’apassionada militància antiglobalització amb què s’identifica a Klein- havien exposat abans el fracàs de la socialdemocràcia a defensar el seu model de distribució de la riquesa i protecció social davant l’abassegadora propagació de la doctrina neoliberal. Però una de les coses que cal agrair a la periodista canadenca és la claredat amb què exposa les maneres com s’aconsegueix aquesta propagació, com es difuminen les fronteres entre el poder polític i el poder econòmic i financer en benefici mutu. Ja se sap: rescats bancaris a costa de l’erari públic, privatitzacions a mida, consells d’administració al gust, etc.

I en aquesta recerca exhaustiva d’exemples, al costat de les conegudes aliances entre els nois de l’Escola de Chicago i les dictadures xilena i argentina, o entre els oligarques i la classe política ex-comunista russa i el mercadeig de les institucions financeres internacionals al sud-est asiàtic, l’autora destapa altres misèries menys públiques però tan greus, com la de la neteja de la Nova Orleans sacsejada per l’huracà Katrina, el renaixement turístic de Sri Lanka després del tsunami o la renúncia dels homes de Mandela a lluitar per una economia socialment justa i èticament responsable, per citar-ne algunes.

L’immens valor periodístic del text és que al costat d’un volum aclaparador de documentació, Naomi Klein ens convida a converses amb ciutadans anònims, activistes socials, polítics i economistes per entendre de primera mà què volia dir Friedman quan parlava de “tractaments de xocs econòmics”.

En el moment en què es va publicar, La doctrina del xoc va cridar l’atenció, sobretot, per la relació directa que l’autora estableix entre por i desordre social i neoliberalisme econòmic. Res de nou, tampoc: el nazisme ja va descobrir com n’és de fàcil i com en pot arribar a ser, d’útil, governar a través del terror. No seré jo qui li discuteixi que els experiments amb electroxocs per dominar la ment humana que la CIA va apadrinar als anys cinquanta, les desaparicions a l’Amèrica Llatina, la matança de Tiananmen o les tortures a Abu-Graib són etapes d’una mateixa estratègia capitalista. Que ho decideixi el lector.

Al cap de sis-centes pàgines i una dosi d’indignació considerable, prefereixo quedar-me amb la crida final a no perdre la memòria ni caure en la confusió, precisament, per no deixar-nos arrossegar a l’estat de xoc. Se m’acut pensar que si hagués conegut la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca l’hauria posat com a exemple a les conclusions. De fet, al seu compte Twitter, Ada Colau diu “No tenim por”.

Totes les opinions de La doctrina del xoc

Aquest llibre té 0 Comentaris Deixa el teu comentari
No hi ha comentaris del llibre