La pista de sorra

Com el cavall d'en Perot, que camina molt i avança poc, al comissari Montalbano li passa una cosa ben estranya: a tothora li vénen al cap refranys relacionats amb cavalls. És culpa del cas que té entre mans o més aviat es deu a l'agradable vetllada passada en companyia de la Rachele? El cas dels cavalls és més que sospitós. En un mateix dia el comissari s'ha topat amb el cadàver d'un cavall a la platja i s'ha assabentat del misteriós robatori d'uns cavalls en unes quadres. Per acabar-ho d'arrodonir, més tard han trobat al camp el cos gairebé nu d'un home assassinat d'un tret a l'esquena. Però la Rachele Esterman, tota una cavalcadora que tracta les muntures com si fossin homes i els homes com si fossin muntures, també té el seu què. I a sobre, l'ombra de la màfia es fa més present que mai.Després del trasbals de Foguerada d'agost, en què el popular comissari sicilià creia que havia entrat de manera definitiva en la vellesa, Montalbano encara troba forces per agafar les regnes d'algunes coses, o pràcticament de totes, menys, per variar, les de la seva tortuosa relació sentimental amb la Lívia.