Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Planeta de Libros
  1. Grup62.cat
  2. /
  3. Novel·la contemporània
  4. /
  5. L'alcohol i la nostàlgia
L'alcohol i la nostàlgia
Tria format

L'alcohol i la nostàlgia

Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Número de pàgines: 96
En el dolor de la pèrdua, al cor d'una ciutat desorientada, els antics amants es retroben breument al voltant de les despulles del seu amic.
Sinopsi de L'alcohol i la nostàlgia:
«Pensava que érem unes nines russes, nosaltres tres. Encaixades per sempre les unes dins les altres, inútils per fora, obertes per la meitat i buides».Una trucada sobtada desperta en Mathias en plena nit: la Jeanne li comunica que en Vladimir és mort i en Mathias marxa immediatament cap a Moscou. En el dolor de la pèrdua, al cor d'una ciutat desorientada, els antics amants es retroben breument al voltant de les despulles del seu amic. Però serà necessari escortar-lo fins al seu poble natal, a la Sibèria profunda, per donar-li sepultura. Un viatge que en Mathias farà tot sol al costat del seu silenciós company, a bord del cèlebre Transsiberià. Tres mil quilòmetres a través d'una fabulosa successió de paisatges, i tants records de la feroç i complexa història de Rússia, i també de l'amor.Un text en què les ombres de Dostoievski, Axionov i Gógol mai no són lluny... I potser, tal com deia Txèkhov, davant la mort l'únic que ens queda és l'alcohol i la nostàlgia.
El vull L’he llegit
Tria format
NOVEL·LA CONTEMPORÀNIA
NOVEL·LA CONTEMPORÀNIA
Apunta't i t'informarem de les nostres novetats més destacades
Carregant...

Sobre l'autor de L'alcohol i la nostàlgia

© Melania Avanzato

Sobre l'autor de L'alcohol i la nostàlgia

Mathias Enard va néixer el 1972 a Niort, França. Després de cursar estudis d'àrab i persa, i passar llargues estades a l'Orient Mitjà, s'estableix a Barcelona l'any 2000, on participa activament en diverses revistes culturals. Membre del consell de redacció de la revista Inculte, de París, el 2005 va ser escollit escriptor resident a la prestigiosa Villa Medici a Roma i va exercir de professor d'àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona.Math...

Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 15/11/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-664-1552-1 | Codi: 383183 | Format: 15 x 23 cm. | Presentació: Rústega amb solapes | Col·lecció: Clàssica

Blog

L%7alcohol i la nostàlgia, de Mathias Enard

Mejor, cuanto más cerca. Això deia un anunci que quan jo era petita feien cada any per aquestes dates.  No sé si aquesta afirmació era (o és) aplicable a les colònies d’home, però des del meu punt de vista sí que ho és si parlem de “la veu del narrador”.

Sovint és el punt de vista del narrador allò que ens fa estimar o avorrir una novel·la i només els grans autors són capaços de jugar amb ell i anar-nos-el mostrant o amagant perquè siguem a la fi nosaltres, els lectors, els qui arrodonim el relat amb la nostra pròpia veu. En aquest ordre de coses, crec que entre totes les possibles veus narratives, la primera és la més compromesa, la més propera a l’autor (i per això moltes vegades quan presenten un llibre els escriptors s’esforcen a distanciar-se dels personatges) i la que porta el lector més a prop de l’abisme, perquè es troba immers en les mateixes situacions que el protagonista i, quan el relat és Literatura, s’esquitxa tant com ell.

Mathias Enard és un dels grans de la literatura contemporània en aquesta primera persona. Ja a Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants, quan apareixia ens corprenia. A L’alcohol i la nostàlgia ho fa amb molta més força.

Pràcticament tot el text recau en el jo d’en Mathias (és una coincidència que el protagonista tingui el nom de l’autor?), que acompanya el cadàver del seu amic Vladimir en el Transsiberià des de Moscou fins a Novosibirsk perquè hi descansi tota l’eternitat (“La gent no va mai fins al final dels viatges, sempre s’atura abans, l’estació de Novosibirsk és a mig cami, me n’adono ara, entre Moscou i el Pacífic, a mig camí entre nosaltres, en un buit, al bell mig d’un triangle”).

I al final, la carta de la Jeanne, demoledora: “El teu cor em batega dins la mà, els nostres cors ens bateguen a les mans, tots els cors bateguen a totes les mans. Bé que acabarà sortint, el sol.”

Entrar en tots aquests jos devastats ha estat plaent, no fàcil. Sortir-ne serà impossible.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Totes les opinions de L'alcohol i la nostàlgia

Aquest llibre té 0 Comentaris Deixa el teu comentari
No hi ha comentaris del llibre