Mathias Enard va néixer a Niort (França) l’any 1972. Va estudiar l’àrab i el persa i va passar llargues estades a l’Orient Mitjà. Actualment, viu a Barcelona, on es va instal·lar l’any 2000. En català, s’han publicat El tret perfecte (Premi Cinc Continents de la francophonie i Premi Edmée-de-La- Rochefoucauld), Remuntar l’Orinoco, Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants (Premi Goncourt dels estudiants, Premi del Llibre de Poitou- Charentes), L’alcohol i la nostàlgia i Carrer Robadors. La seva novel·la Zona (Premi Décembre, Premi Livre Inter) va representar la consagració internacional de l’autor. Amb Brúixola, també aclamada per la crítica, va guanyar l’any 2015 el Goncourt, el premi més prestigiós de les lletres franceses. El 2020 va publicar la majestuosa El Banquet anual de la Confraria d’Enterramorts. Desertar és la seva última novel·la.
Un prodigi literari sobre la guerra, l’amor i l’engany
En algun lloc d’un paisatge mediterrani, familiar i alhora indeterminat, als marges d’un camp de batalla, un soldat intenta fugir de la seva pròpia violència, fins que inesperadament descobreix una noia en un poble abandonat, amagada de tothom. L’11 de setembre de 2001, a bord d’un paquebot al riu Havel, prop de Berlín, un congrés científic recorda la figura de Paul Heudeber, genial matemàtic de l’Alemanya de l’Est, supervivent i fugitiu del camp de concentració de Buchenwald, que es va mantenir fidel al seu costat del mur de Berlín tot i l’esfondrament de la utopia comunista.
La tensió que sorgeix de l’entrecreuament d’aquestes dues històries —essencial i despullada, l’una, sofisticada i exuberant, l’altra, si bé unides totes dues per una llengua enlluernadora— serveix a Mathias Enard per construir una novel·la a la cruïlla dels conflictes de totes les èpoques, tenyida per la llum fosca del retorn de la guerra a Europa. Una obra excepcional que fa emergir tot allò que hi ha en joc, tant en l’amor com en la política, entre el compromís i la traïció, entre la fidelitat i la lucidesa, entre l’esperança i la supervivència.
En algun lloc d’un paisatge mediterrani, familiar i alhora indeterminat, als marges d’un camp de batalla, un soldat intenta fugir de la seva pròpia violència, fins que inesperadament descobreix una noia en un poble abandonat, amagada de tothom. L’11 de setembre de 2001, a bord d’un paquebot al riu Havel, prop de Berlín, un congrés científic recorda la figura de Paul Heudeber, genial matemàtic de l’Alemanya de l’Est, supervivent i fugitiu del camp de concentració de Buchenwald, que es va mantenir fidel al seu costat del mur de Berlín tot i l’esfondrament de la utopia comunista.
La tensió que sorgeix de l’entrecreuament d’aquestes dues històries —essencial i despullada, l’una, sofisticada i exuberant, l’altra, si bé unides totes dues per una llengua enlluernadora— serveix a Mathias Enard per construir una novel·la a la cruïlla dels conflictes de totes les èpoques, tenyida per la llum fosca del retorn de la guerra a Europa. Una obra excepcional que fa emergir tot allò que hi ha en joc, tant en l’amor com en la política, entre el compromís i la traïció, entre la fidelitat i la lucidesa, entre l’esperança i la supervivència.
Top