«Tenir un secret és l'afrodisíac més potent del món i, inevitablement, el que falta en un matrimoni».Quan l'Alice decideix participar de forma anònima en un estudi sobre el matrimoni no s'imagina com aquest fet canviarà la seva vida de cap a peus. Quant de temps feia que ningú no estava altent al que sentia? El seu marit ja fa molt que no ho està... La confessió és alliberadora, i a poc a poc l'Alice es va enamorant de l'enquestador, l'Investigador 101. Però és realment amor, això?Fresca i actual, Les dones casades no parlen d'amor ofereix una mirada divertida sobre la crisi de la mitjana edat... i sobre com sovint ens és més fàcil compartir els nostres secrets amb estranys que no pas amb els qui estimem de debò.
Nosaltres, avui per primera vegada ens trobem amb dues interpretacions diametralment oposades d’un mateix llibre: Les dones casades no parlen d’amor, de la Melanie Gideon. D’una banda, la Lia ens va dir que no li va agradar gens. De l’altra, la Sònia s’estrena al Nosaltres amb un comentari que ens va enviar a nosaltresllegim@clickart.cat per recomanar-nos, precisament, aquesta novel·la.
Els publiquem els dos junts i així que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, perquè una de les gràcies de la lectura és el debat posterior, oi?
Sònia
Hola! Tot i que fa dies que us vaig seguint, no m’he animat a escriure fins ara perquè en general no tinc gaire temps, però aquest any m’han donat les vacances al juliol i estic d’allò més relaxada: platja, piscina, becaines, cine, sèries… i llibres! Me n’acabo de llegir un que és molt divertit: Les dones casades no parlen d’amor, de la Melanie Gideon. Vaig riure tant, mentre me’l llegia! Jo sóc súperfan de Mujeres desesperadas i Sexo en Nueva York, i quan era a la llibreria preparant les lectures a posar a la maleta de seguida vaig pensar que aquesta seria la meva primera novel·la de l’estiu! No em vaig equivocar en l’elecció.
En general, tota ella és molt amena i fàcil de llegir perquè, a més, el que els va passant a les protagonistes enganxa. M’agradaria recomanar-vos un episodi que em va fer riure especialment: quan fan l’obra de teatre amb tot de nens disfressats d’oca! És que estava veient les meves amigues que tenen fills quan em parlen de les festes de final de curs… crec que els de les gandules de la platja encara se’n recorden de les meves riallades!
Bé, moltes gràcies per publicar aquest comentari i bones vacances quan us arribin als qui encara no les estigueu fent!
(...)