L'últim corb

L’últim corb és la segona part de la bilogia Misteris de la Boira, guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura.

L’Ordre Ministerial governa la Terra Fosca amb mà de ferro. El tirà, Kavega, ha prohibit estimar perquè l’amor crea un món que no pot controlar. La Gala i el Ciaran han fugit de les urpes del govern i s’han trobat amb els rebels. També coneguts com a immorals, són les persones que estimen, i es preparen per enderrocar el tirà. La Gala i el Ciaran tenen la missió de trobar la història que ho podria canviar tot: el secret dels poders de Kavega.

En el seu viatge, descobriran que l’amor també pot ser un tirà, i en companyia de la Sarsa i el Tim —una assassina i un esclau— s’enfrontaran al dolor i a la pèrdua, però també a l’alegria d’entendre qui són i com és el món on volen viure. Fugir de la guerra vol dir tenir totes les batalles pendents, i ara als rebels els toca lluitar per salvar tot el que consideren bell en aquest món.

«—Els Arbis creieu que el contrari de l’amor és l’odi, però no és així. El contrari de l’amor és la por. En nom de l’amor considerem que podem exercir poder sobre una altra persona. Per amor ens convertim en esclaus i esclavistes. Kavega controla aquest món amb el treball i vosaltres ho feu amb l’amor. Però sabeu què? Kavega vol privar el món del que ell no ha tingut. Jo, en canvi, donaré al món el que no vaig poder tenir.

—Un món de cendres.

—No. Un món de llibertat».