L'últim corb

La Sarsa s’escapa d’un camp d’esclaus de la Terra Fosca i, en la seva fugida, coneix un noi, el Tim, que malviu al bosc i és molt aficionat a les pomes. Una poma és justament l’excusa perquè la conversa entre ells dos comenci. El seu objectiu és trobar el Ciaran (Kiaros), que la va denunciar i va provocar que la noia hagi passat els últims anys com a esclava en una mina. Sota el fang que ha acumulat durant aquest temps de treballs forçats i que li cobreix el cos, la Sarsa posseeix una musculatura potent que no ha deixat d’entrenar-se en la foscor i la solitud de la mina. El Tim, un marrec ple de mocs a qui li falta una cama, podria ser una nosa, i la Sarsa l’abandona a la seva sort, però el noi no vol separar-se d’ella i se les empesca per tornar-la a trobar. Entretant, a la ciutat d’Adnaris, el Ciaran i la Gala són enviats per la líder, l’Amarna, a una missió perillosa. Han d’anar al País dels Llenguadebronze per trobar la història de Kavega, el mandatari de l’Ordre Ministerial i qui mou els fils de l’enfrontament entre els Arbis i els Àiax amb l’objectiu que s’aniquilin entre ells i l’Ordre Ministerial pugui crear un nou món.