Jonathan Franzen torna amb vigor renovat sobre els temes que sempre l'han ocupat: el ser humà i la literatura
«El David i jo teníem una amistat feta de comparacions, contrastos i (d'una manera fraternal) competicions. Uns quants anys abans que morís, em va signar els meus exemplars de tapa dura dels seus dos llibres més recents. A la pàgina inicial d'un dels llibres vaig trobar la silueta de la seva mà. A la pàgina inicial de l'altre, la d'una erecció tan grossa que sobrepassava la pàgina, amb una petita fletxa i la nota "escala 100%"». En aquest recull d'assajos, articles i, l'escriptor torna amb vigor renovat sobre els temes que sempre l'han ocupat: el ser humà i la literatura. Ja sigui explicant la violenta topada amb els caçadors furtius d'ocells a Xipre, examinant els seus sentiments contradictoris sobre el suïcidi del seu amic i rival David Foster Wallace o oferint-nos la seva visió enginyosa de com la tecnologia ha canviat la manera que té la gent d'expressar el seu amor, aquestes peces mostren com funciona una ment única, privilegiada i madura en lluita amb si mateixa, amb la literatura i amb algunes de les qüestions més candents dels nostres dies.
Jonathan Franzen és autor de sis novel·les, entre les quals hi ha Cruïlles, Llibertat i Les correccions, i cinc obres de no-ficció, que inclouen The Kraus Project i Més enllà. És membre de l’American Academy of Arts and Letters, la German Akademie der Künste, i l’Ordre des Arts et des Lettres de França.
Llegir-ne mésDir que Jonathan Franzen, l’autor de Les correccions i Llibertat, escriu de meravella no és cap novetat. És per això que penso que aquest Més enllà pot tenir molts lectors potencials: tots els qui han gaudit amb alguna de les seves novel·les segur que tenen ganes de més Franzen i aquí el trobaran! No en forma de ficció (tot i que cap al final hi ha un relat molt curtet titulat Les nostres relacions: una breu història) sinó en forma de crítica literària, conferència, presentació, article….
Poques vegades estic tan d’acord amb la sinopsi de la contraportada com en aquest cas:
Ja sigui explicant la violenta topada amb els caçadors furtius d’ocells a Xipre, examinant els seus sentiments contradictoris sobre el suïcidi del seu amic i rival David Foster Wallace o oferint-nos la seva visió enginyosa de com la tecnologia ha canviat la manera que té la gent d’expressar el seu amor, aquestes peces mostren com funciona una ment única, privilegiada i madura en lluita amb si mateixa, amb la literatura i amb algunes de les qüestions més candents dels nostres dies.
Ja ho veieu, una temàtica eclèctica com n’hi ha poques! Vas de la crítica d’Els Cent Germans, de Donald Antrim, a una conferència sobre la ficció autobiogràfica on l’autor explica amb una acidesa exquisida quines són les quatre preguntes més incòmodes que li fan… Deu ser un tipus peculiar, aquest senyor! Si en sou fans us recomano que us el llegiu perquè fa reflexionar sobre el personatge a partir dels seus propis comentaris, que no et deixen gens indiferent. No em creieu? Doncs us en copio alguns i jutgeu per vosaltres mateixos, amb Llibertat!
De totes les actituds que empitjoren pel mal comportament amb els mòbils, la que m’irrita de manera més profunda és la que sembla -perquè no fa víctimes de manera ostensible- que no irriti a ningú més. Estic parlant de l’hàbit, poc comú ara fa deu anys i estès arreu avui dia, d’acabar una conversa de telèfon bramant les paraules T’ESTIMO. O, de manera encara més opressiva i crispant: JO T’ESTIMO! Fa que m’agafin ganes de viure a la Xina, on no entenc l’idioma.
Com més contingut autobiogràfic hi ha en l’obra d’un autor de ficció, més disminueixen les semblances superficials amb la vida real de l’autor. Com més avall cava l’autor a la recerca de sentit, més els detalls atzarosos de la seva vida se li converteixen en impediments per somiar de manera voluntària.
Les citacions no farien justícia al llibre, ni una sinopsi. La manera de fer-li justícia és llegir-lo.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Top