No t'amago res

Si ets un lector (una lectora, més aviat) trendy, et proposo un joc: llegeix aquest diàleg i separa la part del segle XX de la del XXI

- En vull més.
- Ja sé què és voler-ne més. Jo vaig inventar aquest concepte. La qüestió és quant més.
- Vull el conte de fades.
Va somriure.
- Ah, ja veig com anirà la cosa. Em faràs perdre el cap fent-me escórrer a tot arreu on pugui del teu cos.
- Que potser et queixes?
- Angelet, em fas venir salivera.

Si ho has pogut fer sense problemes, és que ja estàs al cas que les dones no només busquem en les històries romàntiques amor… també sexe! I sense embuts! Si més no això és el que em sembla que es desprèn de revisar les llistes de grans èxits dels darrers mesos. Els títols amb sexe explícit estan venent-se d’allò més.

Admeto que la novel·la romàntica no ha estat mai el meu fort, com tampoc l’eròtica; tots dos gèneres els vaig llegir fa temps quan va ser necessari per qüestions de feina i em van semblar molt menors (no parlo de la Novel·la romàntica del XVIII i XIX, eh?) però ara, en vista de l’èxit, m’ha vingut de gust revisar com està el panorama. No t’amago res, de Sylvia Day, és una novel·la que es llegeix ràpid, ràpid, ràpid i engresca a seguir! Es tracta de la història d’una noia de bona família però amb un passat turmentós que arriba a NYC per treballar en una agència de publicitat d’un noi ric, ric, ric i guapo, guapo, guapo del qual ben aviat sabrem que, com deia La Trinca, és un fusell de repetició! A més, hi ha la família d’ell, la d’ella, i el company de pis, un noi també molt guapo i molt gai. Si en voleu saber més, prepareu les crispetes i aquesta novel·la que resa en el subtítol Si en vols més, aquest és el teu llibre.

Però avui no voldria acabar aquest comentari sense fer un “acte de contrició” públic. Fa uns quants dies una amiga MOLT lectora em va dir “M’he comprat novel·la eròtica per veure què tal i tot plegat no és gran cosa, però m’està enganxant cosa sèria”. Jo li vaig dir amb un to burleta de descreguda allò de “Vols dir? No serà que t’enganxes amb qualsevol cosa? Que ja tenim una edat…”. Bé, doncs, avui li dono la raó! 442 pàgines van caure dissabte entre les 10:00 i les 17:45! Deu ser que sí, que tenim una edat i ens hem cansat que la ventafocs no portés mai condons a la carrossa!

És el primer llibre que llegeixo d’aquesta darrera fornada d’autores que s’han proposat fermament fer embogir les fèmines i els seus companys.

No t’amago res, de Sylvia Day, va d’una parella -no se sap quin dels dos és més ric, més guapo i més ben plantat (com no podia ser d’altra manera)- que es passa gran part de l’estona practicant un sexe desenfrenat.

Curiosament, tots dos arrosseguen un passat traumàtic que els fa ser com són però que no fa minvar gens ni mica la seva passió.

Què voleu que us digui… De moment ja he quedat servida, però trobo que la trista realitat funciona de manera bastant diferent. Jo, per exemple, no vaig mai a la feina amb limusina, amb la qual cosa ja m’estic perdent unes fantasies i una sèrie de contorsionismes que déu n’hi doret! És evident que això d’anar a pencar a peu m’està fent perdre la sal de la vida. En fi, paciència.

Ara bé, de cara a l’estiu pot ser un bon llibre de capçalera, bàsicament perquè les migdiades després de la paella i la sangria (qui tiri de vodka i caviar…) no siguin només per dormir i prou.

Alegria! Que són quatre dies i la meitat hi ha núvols!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.