Premi Ramon Llull 2023
París érem nosaltres narra l’extraordinària vida d’un exiliat fill de rabassaires que s’enamora d’una joveníssima catalana que també s’ha refugiat a França durant la Segona Guerra Mundial.
Compromès amb la República i proper a Lluís Companys durant la Guerra Civil, ell se sobreposa a l’ambient tòxic de l’exili i combat l’adversitat. Gestiona el circ més gran de França, explota boscos d’Occitània sota l’ocupació de l’Alemanya hitleriana, organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·labora amb el maquis de la Cerdanya, escapa de les urpes de la Gestapo i dirigeix una publicació catalanista que advoca per la unitat.
Enfrontant-se a penúries, persecucions i a la moral establerta, junts descobriran l’amor, la llibertat i París.
«Van tornar caminant, travessant el jardí de les Tulleries i vagarejant per la ribera del Sena. Era una nit de lluna plena i el cel de París semblava inabastable. Tot era tan grandiós, monumental i polit, que la guerra quedava lluny, i quan ell li va explicar que els parisencs havien cultivat horts en aquells jardins, de la gana que passaven, ella no s’ho podia creure. Quan el pare li va mostrar on havia estat l’antiga seu dels alemanys, a la Place de la Concorde, li va semblar impossible, i li costava imaginar fanàtics com els de Draguignan arrossegant l’ombra de la Gestapo per la Rue de Rivoli. Si no fos perquè tenia presents les fotos dels nazis desfilant pels Camps Elisis, hauria pensat que l’ocupació havia estat un d’aquells malsons que la martiritzaven al camp d’Argelers».
Andreu Claret Serra. Periodista i escriptor, nascut a Acs (França, 1946) en una família de republicans exiliats, va començar a exercir la professió sota el franquisme a la revista Cambio 16. Ha estat delegat de l’agència Efe a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica central i director a Catalunya d’aquesta agència de premsa. Ha col·laborat als principals mitjans de comunicació catalans, entre altres La Vanguardia, el diari Avui, El matí de Catalun...
Llegir-ne mésTorna el millor Ferran Torrent, un dels grans de la literatura compromesa.
Torna el millor Ferran Torrent, un dels grans de la literatura compromesa.
L’hivern de 1968, tres joves treballadors amb conviccions polítiques fan una pintada reivindicativa la nit abans del soterrar de l’alcalde del poble, un fet que portarà conseqüències greus. Prop d’allí, en una caseta enmig de la làmina d’aigua dels arrossars valencians, un jove falsificador de documents i de quadros, que encara no s’ha guanyat el renom del Mític Regino, rep la visita inesperada de la policia política del règim franquista. Tant uns com l’altre actuen contra un sistema corrupte, però des de punts de partida aparentment molt allunyats. Tanmateix, els camins d’aquests personatges i de molts altres es creuen en una novel·la amb més d’un gir inesperat.
A Memòries de mi mateix, a través de la història dels orígens del Mític Regino, un personatge irremeiablement mediatitzat pel context històric, ens endinsem en una trama internacional sobre la falsificació d’art clàssic i contemporani, que arriba fins al 2019.
El periodista Marc Sendra intenta reconstruir un puzle on també conflueixen l’espoli nazi i la lluita antifranquista. A mesura que cauen les màscares, el relat que n’emergeix és tan original com una bona falsificació, tan autèntic com la veritat que s’amaga darrere de l’ordre establert.
Torna el millor Ferran Torrent, un dels grans de la literatura compromesa.
L’hivern de 1968, tres joves treballadors amb conviccions polítiques fan una pintada reivindicativa la nit abans del soterrar de l’alcalde del poble, un fet que portarà conseqüències greus. Prop d’allí, en una caseta enmig de la làmina d’aigua dels arrossars valencians, un jove falsificador de documents i de quadros, que encara no s’ha guanyat el renom del Mític Regino, rep la visita inesperada de la policia política del règim franquista. Tant uns com l’altre actuen contra un sistema corrupte, però des de punts de partida aparentment molt allunyats. Tanmateix, els camins d’aquests personatges i de molts altres es creuen en una novel·la amb més d’un gir inesperat.
A Memòries de mi mateix, a través de la història dels orígens del Mític Regino, un personatge irremeiablement mediatitzat pel context històric, ens endinsem en una trama internacional sobre la falsificació d’art clàssic i contemporani, que arriba fins al 2019.
El periodista Marc Sendra intenta reconstruir un puzle on també conflueixen l’espoli nazi i la lluita antifranquista. A mesura que cauen les màscares, el relat que n’emergeix és tan original com una bona falsificació, tan autèntic com la veritat que s’amaga darrere de l’ordre establert.
Top