Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
No t'ho perdis...
No t'ho perdis...
Planeta de Libros
Anar al recomanador
Promiscüitat
Format únic

Promiscüitat

Editorial: Editorial Proa
Col·lecció: OSSA MENOR
Poesia acollidora, de reflexió quotidiana i dicció clara
Sinopsi de Promiscüitat:
Aquests dies que la lluna il·luminala serralada que ens assetja per totes bandes,penso més que mai en el teu cosquan el desig l'enfocaen hores intempestivesi resplendeix com un paisatge nevat:sempre que t'incorpores damunt meui desplegues tot el teu encanteri,què puc sinó dir que m'enlluernesi em rendeixo als atributs del teu cos?Quan després d'una nit d'amorem desperto i et veig damunt del llittota abandonada a la soncom un ram desfet de pellque ja no em pertany,sé que tornes a allunyar-te'mi que cada matí recomençala conquesta de l'un per l'altrefins a topar-nos i envestir-nos,cansats però pletòrics,al rovell de la nit. 
El vull L’he llegit
Format únic

Sobre l'autor de Promiscüitat

Sobre l'autor de Promiscüitat

Àlex Susanna (Barcelona, 1957). Escriptor i gestor cultural. Ha dirigit la Fundació Caixa Catalunya a La Pedrera (2004-2010) i actualment és director adjunt de l'Institut Ramon Llull. Entre els seus llibres de poemes figuren Memòria del cos (1980, premi Miquel de Palol 1979), Els dies antics (1982), El darrer sol (1985), Palau d'hivern (1987), Les anelles dels anys (1991, premi Carles Riba 1990), Boscos i ciutats (1994), Suite de Gelida (2001)... Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 13/10/2011 | 120 pàgines | Idioma: Català | ISBN: 978-84-7588-264-2 | Codi: 171554 | Format: 13 x 17,5 cm. | Presentació: Rústega amb solapes | Col·lecció: OSSA MENOR

Blog

Àlex Susanna, un poeta que et congracia amb el món

El meu diccionari ets tu

Quin vers més bonic, oi? Quina metàfora més rica i quantes interpretacions que permet! Doncs com aquesta, a Promiscuïtat, n’hi ha un niu!

Encara que sembli una digressió, us diré com preparo per a Nosaltresllegim els comentaris dels poemaris i veureu perquè us ho explico. A mesura que vaig llegint, assenyalo amb un petit plec al marge superior dret les pàgines que contenen algun element que em sembla interessant reproduir, després rellegeixo els poemes i així puc il·lustrar les meves paraules amb les de l’autor, per tal que resulti més fàcil constatar si esteu o no d’acord amb la meva opinió. Bé, doncs en aquest cas, la meva operativa no m’ha servit de res! Tantes són les pàgines que he assenyalat!

El llibre m’ha semblat una d’aquelles obres que et donen benestar, com una tassa de te en una tarda plujosa… És una poesia amb profunditat però que no es perd en figures críptiques; quotidiana, que pren de les coses senzilles els elements de partida per construir versos que traspassen les emocions. Ens hi veiem, en aquests textos!

Mireu, he hagut de fer una segona selecció i m’he quedat amb un poema que potser no és el meu preferit, però que em sembla que pot ser una picada d’ull perquè us engresqueu a llegir aquest llibre. Us copio aquest poema i prou; ja em direu si us agrada…

Avís
Aquest és un llibre minat:
vés amb compte, doncs,
tu que te’l llegeixes per primer cop,
si de tant en tant hi trobes
algun poema que no acabes
de saber a qui s’adreça
o de qui està parlant,
que pel cas és el mateix:
són petites bombes
de rellotgeria
amb efectes retardats
que he anat amagant
en llocs estratègics
perquè t’hi entrebanquis
i no donis res per segur.

Però no, no puc deixar-ho aquí… seria trair-me a mi mateixa si no us afegís també aquest final d’un poema que es titula “Lliçó”. En ell s’hi retrata l’escena d’un pare i una filla que llegeixen amb delit, cadascú el seu llibre… del pare diu el poeta que

(…) sap que [la filla] ha començat sense retorn
l’incert camí cap a ella mateixa
que només els llibres procuren.

Va, com diu la meva filla, cinc minuts més i prou! Us prometo que ja no en poso més, però és que costa molt!

Contractes
Els poemes d’amor
solen agradar més
a les dones dels altres
que a la seva destinatària,
i és que el seu home ella
el coneix massa i tot,
i no es fia gens
del que li pugui dir
després de tant de temps
de tenir-lo al costat.

Totes les opinions de Promiscüitat

Aquest llibre té 0 Comentaris Deixa el teu comentari
No hi ha comentaris del llibre