Si entra boira no tendré on anar

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. A partir d’uns plantejaments arrelats en la seva identitat illenca, ha anat construint un discurs sobre l’ésser humà contemporani. És autor dels llibres de poemes El brell dels jorns (1986), Racó de n’Aulet (1986), A l’alba lila dels alocs (1988), Els colors i el zodíac (1990), Cartes a Lady Hamilton (1990), Calvari (1992), Bandera blanca (1994), El batec de les pedres (1996), Cap de cantó (2004) Gebre als vidres (2012) i Aigües desprotegides (2018).

El 2008 es publicà Allà on crema l’herba,  que reuneix la seva trajectòria poètica anterior a la data de publicació. Ha guanyat els premis Ausiàs March, Ciutat de Palma, Jocs Florals de Barcelona i Josep M. Llompart - Cavall Verd de la Crítica, entre d’altres.

Com a narrador, Antoni Vidal Ferrando ha publicat les novel·les Les llunes i els calàpets (1994), La mà del jardiner (1994), premi Sant Joan, 1999, i L’illa dels dòlmens (2007), Premi de la crítica Serra d’Or, 2008. El 2015 aquesta trilogia va aparèixer unificada en un sol volum, Cicle d’Almandaia. Amb el dietari Amors i laberints (2010), va guanyar el Premi Faula MMX de la crítica. El 2013 es publicà el seu llibre de relats Els miralls negres i el 2016 i el 2020 varen aparèixer dues novel·les breus: La ciutat de ningú i Quan el cel embogeix.

Antoni Vidal Ferrando té obra traduïda al castellà, a l’italià i a l’alemany. També figura en antologies traduïdes al gallec, al francès, al romanès, al rus, al neerlandès, a l'hindi i a l’anglès.

El 1917 l’ Ajuntament de Santanyí va crear el Premi Antoni Vidal Ferrando de narrativa.