En Marc s’està llegint Un dia, de David Nicholls, i li hem demanat que, aprofitant que avui és 15 (un dia cabdal en aquesta novel·la), ens en faci un tastet per tots nosaltres.
Jo no havia estat mai gaire de llegir novel·la romàntica però els amics del Nosaltresllegim em van dir “per què no ho proves? Aquesta val la pena!”. Dit i fet, primer em vaig mirar un parell de ressenyes que hi havia aquí i em vaig dir “i per què no?”.
La trama que va teixint en David Nicholls al voltant dels seus dos protagonistes està molt ben trobada i, una cosa que valoro molt a l’hora de llegir, té una elegància escrivint que fa que la lectura sigui àgil, distreta, absorvent… i que faci que no deixis el llibre en pau! Sabeu allò de dir que no pots parar de llegir? Doncs és exactament això.
El pas dels anys, amb aquest dia 15 de juliol com a leitmotiv, va desenvolupant els personatges en direccions oposades però sempre amb un nexe d’unió que, si no es compleix… marramiau! I és que si l’Emma i en Dexter, els protagonistes de la novel·la no es troben en aquesta data assenyalada i que s’inicia el dia de la seva graduació, en pateixen -i força!- les conseqüències.
També paga la pena que en una novel·la d’aquest estil no només es focalitzi l’atenció en la relació que puguin tenir els dos protagonistes, sinó també com evoluciona el seu entorn i el marc històric on trobem el relat del Un dia. I tot això anant per la meitat del llibre!
He vist més d’una banda que sovint la novel·la romàntica es desenvolupa a partir d’un instant tràgic, o que relaten en un flashback una aventura que no va poder ser… però el punt de partida d’aquest llibre és… diferent! El fet: ha aconseguit convertir-me en una mica menys descregut, o si més no, menys escèptic amb aquest gènere. I és que ho confesso, m’està agradant!
Un dia és una bona raó per iniciar-se en aquest món de la novel·la romàntica.
I és que un dia és un dia, però aquest 15 de juliol no és un dia qualsevol… És Un dia.
Top