Llavina al cent per cent, un observador nat.
Va ser, secret, un rusc vermell: magrana
supervivent del darrer esplet. Avui,
en canvi, és el cadàver d’una fruita:
per dins, conserva un gruix de grans desfets,
negrós, velat de podridura blanca.
I, com la sang que es va escorrent del xai
penjat, se n’ha escolat el suc vinós
fins a l’última gota. Fosca, ingràvida,
la carcassa —unes bastes castanyoles—
branda agafada al branquilló espinós,
deixada de la mà de déu del vent.
Jordi Llavina (Gelida, 1968) és llicenciat en filologia catalana i ha desenvolupat la seva tasca professional en els àmbits editorial, periodístic i docent. La seva obra poètica està formada pels següents llibres: La corda del gronxador (2006, premi Ciutat de Palma), Diari d’un setembrista (2007, premi Alfons el Magnànim i premi de la Crítica Serra d’Or), País de vent (2011, XXXV Premi Vila de Martorell), Vetlla (2012, premi Vicent Andrés Este...
Llegir-ne més
_202301091109.jpg)
Top