Una de les obres més simbòliques de l'autora
Viatges i flors (1980, premi Crítica Serra d'Or i Premi Ciutat de Barcelona) reuneix els reculls «Viatges a uns quants pobles», escrit a Romanyà de la Selva, i «Flors de debò», escrit durant l'exili de Mercè Rodoreda a Ginebra. El llibre, que mostra l'absurd i la desolació que envolta l'existència humana, s'inscriu en la línia de dues de les seves novel·les més imaginatives i simbòliques, la inacabada La mort i la primavera i Quanta, quanta guerra...
0:00
0:00
NOTHING FOUND!
Mercè Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983) és sens subte l'escriptora més universal de la literatura catalana. Al domini absolut dels dos grans gèneres narratius, la novel·la i el conte, hi va arribar en la seva maduresa, passats els quaranta anys, quan vivia exiliada a París i després a Ginebra: són els anys de Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Jardí vora el mar i La meva Cristina i altr...
Llegir-ne més
Top