La Nit dels Museus

Una aproximació a Dalí i a la seva pintura més icònica i enigmàtica, El Crist, amb motiu de la primera exposició dedicada a l’obra.

Amb motiu de l’exposició monogràfica de l’obra El Crist de Dalí, que acollirà el Museu Dalí de Figueres del novembre del 2023 a l’abril del 2024, Planeta publica un apassionant assaig que ens descobreix una de les obres més enigmàtiques del pintor.

Mitjançant una ficció en forma de correspondència epistolar amb el pintor, Javier Sierra ens submergeix en l’essència d’aquesta obra i el seu procés de creació a través d’un pertorbador interrogant: Per què, Dalí?

A continuació, Antonio López, en diàleg amb Montse Aguer, aprofundeix sobre la figura de Salvador Dalí i ens convida a endinsar-nos en la ment, el cervell i el procés de creació d’un dels artistes més complexos dels últims temps. La part més tècnica va a càrrec de diversos membres del centre de documentació de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

III Premi Bones Lletres d’assaig humanísticamb una obra sobre LA RELACIÓ ENTRE ART I NATURA

Martí Domínguez porta a terme en Del natural un ample recorregut per la història de la pintura tenint com a principal fil conductor la percepció de la natura. Des de la representació d’un corder per part de Giotto fins a les dones de Gauguin pintades a la Polinèsia, passant pel renaixement italià i flamenc i pels pintors romàntics i impressionistes, l’autor reflexiona sobre com la natura ha estat en cada cas interpretada i pintada, incloent-hi dins d’ella l’estudi del paisatge i de la mateixa naturalesa humana. D’aquesta manera, Del natural és un assaig que, des d’aquesta òptica naturalística, descobreix als lectors noves i sorprenents lectures de les obres d’art, tot això ben amanit per una prosa rica i especiosa, que es recrea en la vida dels pintors i en les seues principals creacions.

L’Art és la mentida que ens permet comprendre la veritat.

Una pila de caramels acumulats en una cantonada, una piscina plena d’oli de motor, un terra de fusta per on passejar-hi, quadres enigmàtics amb mil i una interpretacions però amb només una història real al darrere…

L’art —especialment el contemporani— pot sorprendre, deixar-nos indiferents o, fins i tot, indignar-nos quan creiem que té una simplicitat poc justificada. L’art d’explicar l’Art acosta obres d’art de tots els temps i, amb una explicació, pot fer que en gaudim, ens emocionem, ens posem tristos o, fins i tot, deixem anar alguna llàgrima de felicitat.

El llibre explica els motius pels quals un artista fa el que fa i el missatge que vol transmetre, de manera que davant d’una obra d’aparença senzilla, potser no cal afirmar amb tanta rotunditat «El meu fill petit ho fa millor!», tot i que no dubtem gens ni mica de les enormes possibilitats de tots els fills petits.

Premi Prudenci Bertrana 2021

A la Barcelona dels anys setanta, l’Olivia està a punt de llicenciar-se a la Facultat de Filosofia i Lletres en l’especialitat d’Història de l’Art. Vinguda del poble cinc anys abans, viu al barri Gòtic amb el seu avi, un antiquari del carrer de la Palla al qual ajuda en les seves estones lliures, alhora que surt amb un reporter gràfic que cobreix els esdeveniments més rellevants del franquisme.

Durant el buidatge d’un pis d’un important coŀleccionista d’art, d’origen austríac, l’Olivia descobreix l’autoretrat de la Valèria Sans, una pintora d’avantguarda desconeguda que va viure al Montparnasse dels anys vint i es va relacionar amb els grans artistes del moment. La seva mort prematura i el fet de ser una dona la van enterrar en l’oblit. Aquest descobriment representarà un mirall edificant i una gran motivació per a la trajectòria vital de l’Olivia, que quedarà marcada per sempre.

La pintora s’havia representat ajaguda, en actitud relaxada, com aquelles odalisques de Matisse o com l’Olympia de Manet, tot i que ella no es cobria el sexe amb una mà pudorosa. Ni tan sols un retall de les teles riques i de colors ardents que vestien el fons del quadre i en les quals hi havia infinitat d’ulls estampats, amb clares reminiscències surrealistes, tapava un centímetre de la seva pell blanca, lluminosa, que gairebé li semblava tocar.

Les descobertes més interessants d’un “detectiu de l’art”

Les peripècies d’arqueòlegs intrèpids a la recerca de tresors són temes que la literatura i el cinema han explotat amb èxit com a ficció. Poques vegades, en canvi, els estudiosos de debò expliquen les seves vivències al voltant de recerques i troballes.

Albert Velasco relata els millors episodis com a conservador d’un museu i investigador, una feina que no sempre es desenvolupa entre muntanyes de llibres, obres d’art polsoses i magatzems.

A partir de diferents històries viscudes en primera persona, l’autor ens presenta un apassionant món de descobertes i experiències en esglésies recòndites, cases de subhasta o, fins i tot, a Instagram, que van des la troballa d’una ampolleta de vidre persa o d’una arqueta per guardar una sandàlia de la Mare de Déu a l’enfrontament amb uns policies que es feien selfies davant el botí de Sixena i la declaració en un judici, passant per la lectura del testament de la filla d’un rei o la descoberta d’una falsificació sorprenent.

Una gran novel·la iniciàtica que fa amb l’art el que El món de Sofia va fer amb la filosofia.

Cinquanta-dues setmanes és el temps que li queda a la Mona per descobrir tota la bellesa del món. Aquest és el temps que s’ha donat el seu avi, un home savi i imprevisible, per ensenyar-li, cada dimecres després de l’escola, una obra d’art, abans que ella no perdi —potser per sempre— la capacitat de veure-hi.
Junts, recorreran el Louvre, l’Orsay i el Centre Pompidou. Junts, s’admiraran, s’emocionaran i es faran preguntes, atrapats per l’espectacle d’un quadre o d’una escultura. A través de la mirada de Botticelli, Vermeer, Goya, Courbet,  Claudel, Kahlo o Basquiat, la Mona descobreix el poder de l’art i coneix què vol dir el do, el dubte, la melangia o la rebel·lió, un tresor preciós que el seu avi vol que ella aprengui per sempre.