True crime, clar i en català

Un thriller trepidant d’uns dels crims més famosos de la ciutat comtal.

Va ser la dona encarregada de netejar l’apartament que es llogava per dies al barri de Gràcia de Barcelona qui, el matí del 21 de febrer del 2008, va descobrir el cadàver d’Ana María Páez Capitán. La jove, de trenta-sis anys, estava completament nua sobre un sofà i tenia lligada al cap una bossa de plàstic. Al costat del cos, els investigadors dels Mossos d’Esquadra només hi van trobar una perruca i un parell de botes negres. En un primer moment els policies del Grup d’Homicidis es van plantejar la hipòtesi d’una mort per asfíxia sexual, una tesi que es va esvair quan van arribar a les dependències policials les primeres imatges d’una dona misteriosa i atractiva que, fent-se passar per la víctima, treia diners del compte corrent de la jove assassinada. Aleshores la investigació es va centrar en ella, María Ángeles Molina Fernández, Angi, l’assassina que durant uns quants anys va ser capaç de seduir els responsables de diverses entitats bancàries, que li van concedir, sense cap mena de control, préstecs i assegurances que va firmar amb la identitat de la seva amiga assassinada.

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Barcelona, 1925. L'apassionant true crime d'un cas mític de la crònica negra de la ciutat.

La mort misteriosa de la jove Dolors Bernabeu, Lolita, esdevinguda al passatge d’Escudellers de Barcelona la nit del divendres 21 d’agost de 1925, va ser un dels casos criminals més cèlebres de l’època: va ocupar pàgines de diaris durant setmanes i mesos, amb la premsa frontalment dividida entre els partidaris d'un suïcidi i els d'un assassinat, i va inspirar tot tipus de teories i rumors. Finalment, però, el cas es va tapar sense que es fes pública la veritat, que tanmateix corria de sotamà per la ciutat. I tot i que els barcelonins van mantenir-ne la memòria durant unes quantes dècades, el pas del temps i el resultat de la guerra civil espanyola va sepultar-ne el record.

Ara, Josep Sala i Cullell ha resseguit minuciosament el cas en diaris i documentació d’arxiu i en fa una reconstrucció plena de vida, narrativament hipnòtica, que ens transporta a una Barcelona turbulenta i apassionant: una Barcelona de cabarets i pistolerisme, de salons i cofurnes del districte cinquè, i on es barregen joves escriptors brillants com Pla i Sagarra, malfactors de poca volada, peixos grossos de la dictadura i periodistes espavilats a la cacera de l’exclusiva de la dècada.

Un viatge per la ment criminal en 12 casos reals.

Un viatge per la ment criminal en 12 casos reals.

La crònica negra és un retrat de la nostra societat a través dels successos que la fan estremir. Hi conflueixen les nostres pors i les nostres passions, el millor i el pitjor de cadascú, les nostres grandeses i les nostres misèries. Però per què sentim aquesta atracció per saber el detall de les tragèdies humanes? Perquè són el reflex d’una realitat que no veiem tan llunyana i, encara que ens faci sentir incòmodes, en el fons també ens hi reconeixem.

Pere Cullell i Enrique Figueredo han reunit alguns dels casos més torbadors i inquietants de la història recent del crim al famós pòdcast Dossier negro de La Vanguardia, amb més d’un milió d’escoltes el primer any. A Mala gent presentem la millor selecció d’aquests crims, redactats especialment per ser llegits amb el cor encongit.

Una investigació de l'autor de Crims i Tor. Aquest grandiós true crime va rebre el Premi Godó de Reporterisme.

El llibre de Carles Porta és el fidel i esborronador relat del que la premsa va batejar com “el cas Castelldans”, per la petita localitat de la comarca lleidatana de les Garrigues que acollia l’autèntica “casa dels horrors”. Un centre d’acollida de nens orfes, un “pare”, David Donet, que abusa d’ells durant més de 17 anys i ho grava en vídeo, i una frase de Facebook que ho destapa tot. Aquest llibre explica els mateixos fets des de quatre punts de vista diferents: el del policia que ho va investigar, el del nen que va patir més abusos, el del pederasta i el de la presidenta de la fundació que enviava nens al centre d’acollida. No hi ha morbositat, ni judicis, ni justificacions; només els fets sense reserves. Cadascun dels protagonistes parla en primera persona, i la suma configura un relat, autèntic thriller psicològic, que, de tan real, sembla una novel·la.



Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Una novel·la que ja és un clàssic!

A Llobarca, un petit poble del Pirineu molt pròxim a la frontera, hi ha poques cases obertes i encara mal avingudes. No sembla que hi hagi gaire vida més enllà del bestiar, el turisme rural o les partides de botifarra al cafè. El Tomàs de cal Mostatxo viu immers en un anar tirant; no sap què fer amb la seva vida, que oscil·la entre rutines i temptacions. Fins la nit que se senten cotxes que circulen per la pista de la Tuta. Gairebé sense voler-ho i forçat per les circumstàncies, el Tomàs acaba deixant de banda durant uns dies les seves vaques i enceta una nova faceta vital tractant amb traficants del rang més alt, policies corruptes i periodistes massa xafarders per tal d’alliberar la noia que s’estima i que, malauradament, no és la seva noia i aclarir, de passada, un cas que ha portat massa mala maror al poble.

 «Les meves vaques tenen la mania de vedellar de matinada, i amb preferència les nits de lluna plena, en un rampell romàntic. Això només passa amb les meves, pel que sembla. És un fet ben curiós, digne d'estudi.»

El millor true crime català

La matança d’una família de masovers a Carreu l’any 1943 va commocionar les masies i els pobles veïns d’aquest racó del Pallars Jussà. La notícia de l’assassinat múltiple no va arribar gaire més lluny. En una època en què calia donar la imatge que la nueva España era un paradís de pau, la censura va fer callar la premsa. Setanta anys després, Pep Coll investiga els secrets d’aquest fet esfereïdor que va marcar la seva infantesa a Pessonada. D’entrada, és una història molt semblant a la famosa matança de Kansas, novel·lada per Truman Capote, però les conseqüències del crim del Pallars van ser diametralment oposades: la premsa va oblidar el cas, i la justícia franquista no va saber, o no va voler, resoldre’l. A partir del relat biogràfic dels personatges reals que van intervenir en els fets, Pep Coll ens ofereix una novel·la excepcional, rotunda i absorbent.
Sens dubte, la seva obra més personal.