Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) és autor de l’excepcional recull de llegendes Muntanyes Maleïdes (1993), però ha excel·lit sobretot com a novel·lista, amb títols com La mula vella (1989), L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999), El salvatge dels Pirineus (2005), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007), Dos taüts negres i dos de blancs (2013, premi de la Crítica, premi Crexells, premi El Setè Cel, premi Amat-Piniella i Prix Pyrénéen 2016 a la traducció francesa), Al mateix riu d’Heràclit (2018), L’any que va caure la roca (2021) i La llarga migdiada de Déu (2021).
Una novel·la basada en un crim real dels anys 50 al Pallars
Onze anys després del gran èxit del true crime titulat Dos taüts negres i dos de blancs, Pep Coll ha escrit una novel·la a partir d’uns crims que van trastornar els pobles del voltant de Tremp a principis dels anys cinquanta.
El treball de camp de l’autor i l’ofici literari li han permès aixecar una novel·la absorbent i plena de vida que funciona com un mecanisme imbatible. El lector hi trobarà una masia centenària i una tartana itinerant, un primer crim imprevist, la confessió de culpabilitat per part d’un innocent, uns investigadors policials desconcertats, tres germans poc avinguts i una nombrosa família gitana que fa vida ambulant. La narració —de gran força visual i cinematogràfica— té la tensió obsessiva de l’avarícia, el desig persistent de venjança i una història d’amor a contracorrent.
Onze anys després del gran èxit del true crime titulat Dos taüts negres i dos de blancs, Pep Coll ha escrit una novel·la a partir d’uns crims que van trastornar els pobles del voltant de Tremp a principis dels anys cinquanta.
El treball de camp de l’autor i l’ofici literari li han permès aixecar una novel·la absorbent i plena de vida que funciona com un mecanisme imbatible. El lector hi trobarà una masia centenària i una tartana itinerant, un primer crim imprevist, la confessió de culpabilitat per part d’un innocent, uns investigadors policials desconcertats, tres germans poc avinguts i una nombrosa família gitana que fa vida ambulant. La narració —de gran força visual i cinematogràfica— té la tensió obsessiva de l’avarícia, el desig persistent de venjança i una història d’amor a contracorrent.
Top