Josep Piera Rubió

Josep Piera (Beniopa, 1947 – Gandia, 2026) és autor d’una llarga llista de títols en poesia i en prosa. La poesia ha estat reunida a Poesia completa (1971-2018). Com a prosista, destaquem els següents títols: El cingle verd (1982), Seduccions de Marràqueix (1996), Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001), Francesc de Borja, el duc sant (2009) i El llibre daurat. La història de la paella com no s'ha contat mai (2018). És molt remarcable la seva obra memorialística, representada per Puta postguerra (2007), Els fantàstics setanta (2020) i Canvi de rumb (2023). Al llarg de la seua trajectòria ha rebut premis literaris com el Carles Riba en poesia, el Josep Pla de narrativa o el Josep Vallverdú d'assaig. Ha rebut també la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1991), l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (2021) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2023). L’any 2010 va ser distingit com a fill predilecte de Gandia.