Miquel Bonet Pinyol

Miquel Bonet (Reus, 1977) no sap fer res del tot bé, però té el do de ser completament immune a la síndrome de l’impostor, cosa que li ha permès dedicar-se amb quotes d’èxit lamentables a oficis com ara cuiner, delineant o periodista mercenari precari, que és del que malviu actualment. També té la virtut de saber fer-se molts enemics, per la qual cosa s’amaga i mandreja en un edifici rònec de la costa catalana on practica la seva proverbial aversió a l’entusiasme. Malgrat tot, és una bellíssima persona. La gent li professa certa commiseració caritativa i el deixen col·laborar en mitjans com El País, el Diari de Tarragona, el Diari Més, RAC1 o Núvol, però sempre amb una malfiança justificada. S’ha especialitzat en els gèneres de la crònica i l’opinió, que és com el periodisme normal però amb moltes menys dades i molt més ressentiment. Va tenir el seu moment de glòria com a satirista gastronòmic, fent cròniques del programa Joc de cartes en un diari digital amb el qual també s’ha barallat. Com diuen que va dir Abraham Lincoln, «Pots enganyar tothom alguna vegada i algunes persones sempre, però no pots enganyar tothom sempre». Vista la seva trajectòria com a creador literari, és un lema que li va com anell al dit. Ha publicat dos cops la divertida novel·la El dia de l’escórpora.