Em trobo davant l’edició d’Empúries de 1Q84 (llibres 1 i 2) i penso que el mestre del suspens postmodern ens regala històries i ens demana paciència.
El motiu? 1Q84 consta de tres llibres. Els llibres 1 i 2 són dues terceres parts d’una totalitat. Amb un final bo i digne. Amb silencis que parlen. Amb una pausa obligada que ens permet assimilar una història que és propera i és estranya, i que culminarà en l’esperada tercera part per a goig dels lectors de Haruki Murakami. Segons alguns crítics es tracta de l’obra mestre de l’autor. Més de mil pàgines a un ritme narratiu trepidant.
La història comença enmig d’una caravana a l’autopista elevada número 246, propera a Shibuya. En aquest entorn se’ns presenta l’Aomame, una misteriosa jove d’uns trenta anys que assassina maltractadors. Al següent capítol ens trobem amb el Tengo, un jove escriptor que no ha publicat mai i que es guanya la vida fent de professor de matemàtiques. La novel·la avança alternant els capítols de l’Aomame i el Tengo fins a arribar a un punt on les seves històries convergeixen.
L’Aomame ha d’assassinar el líder d’una secta religiosa. El Tengo ha de reescriure Crisàlida d’aire, que és la novel·la d’una misteriosa noia de 17 anys a qui volen atorgar un premi literari. Abusos sexuals, negres literaris, corrupció, les amenaces dels temibles Little People i, de nou, la soledat d’aquests singulars personatges enfrontats a la societat.