Bye bye monstre

Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Els seus textos teatrals han rebut diversos guardons, com ara el Premi Quim Masó o l’accèssit al Premio Marqués de Bradomín, i es troben publicats al Teatre reunit 2009-2018. Per la seva feina de dramaturg i adaptador en diferents muntatges ha rebut reconeixements com ara el Premi de la Crítica (2014 i 2015) o el Premi Max (2021 i 2022). Ha publicat les novel·les juvenils Els perseguidors de paraules, La cova dels dies i, amb Jordi Basté, la trilogia Un home cau, Els coloms de la Boqueria i Ningú sabrà qui ets. En poesia ha publicat Vermella (Premi Martí Dot) i Desterrats. Actualment col·labora a El món a RAC1.

L’any 2019, amb La vigília, va guanyar el Premi Josep Pla. Jo era el món (2021) va ser la seva darrera novel·la en solitari.

(Twitter) @martigau

(Instagram) @marcartigau

(Twitter) @martigau

Dagoll Dagom fou creada el 1974 per Joan Oller, i s’estrenà amb dos espectacles d’arrel poètica:Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974), amb textos de Rafael Alberti, iNocturn per a acordió (1975), amb textos de Joan Salvat-Papasseit. Els seus primers espectacles amb èxit de públic van ser No hablaré en clase (1977), Antaviana (1978) i Nit de Sant Joan(1981). Aquestes obres consagraren la companyia com una aposta diferent dins el panorama del teatre català. A partir d’aleshores la seva carrera, sota la direcció artística de Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, ha estat fulgurant. Destaquen els musicals Glups!! (1983), El Mikado (1986), Mar i cel (1988/2004/2014), Flor de nit (1992), T’odio, amor meu! (1995), Pigmalió(1997), Pirates (1997), Cacao (2000) o Aloma (2008). També han fet sèries de televisió de molt èxit com Oh, Europa! (1993), Oh, Espanya! (1996), La memòria dels Cargols (1999), Psico-express (2001) i La sagrada família (2009).

Lyona és el pseudònim de la Marta Puig, una il·lustradora, dissenyadora gràfica i de moda, fotògrafa i artista multidisciplinària catalana, coneguda sobretot com a directora de videoclips, ja que n’ha fet per a molts grups de música. Com a artista polifacètica ha il·lustrat llibres infantils i per a adults, i s’ha dedicat al disseny gràfic d’agendes, bosses, samarretes i roba per a nadons.

La feina de posar música a l’obra l’ha fet la Dàmaris Gelabert, que és pedagoga, musicoterapeuta, autora i cantant. És una de les veus més conegudes de casa nostra, i amb més de dues-centes cançons i setze discos ha fet cantar i ballar els més petits de la família, i els no tan petits, des de ja fa uns quants anys. Les seves cançons recorren tot el món a través del seu canal de Youtube, els seus concerts són un èxit rotund i ha rebut premis per tenir molts seguidors a les xarxes. La Dàmaris ha escrit i musicat les deu cançons de Bye, Bye, Monstre, un àlbum que destaca per la riquesa d’estils, ja que hi trobem des d’una rumba i una salsa, un hip-hop com «Aplaudiments», fins a una balada o una marxa, i també pels ritmes i les lletres encomanadisses, com la de la cançó principal, «Bye, Bye, Monstre», d’estil pop.