Grup62
Rústica amb solapes
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

Desolacions

Caribou Island
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Francesc Rovira Faixa
Nombre de pàgines: 264

Sinopsi de Desolacions:

De l'autor de 'Sukkwan Island'.
En una petita illa al sud d'Alaska, un matrimoni s'ensorra. En Gary, un home que fa trenta anys que emprèn tota mena de projectes fracassats, i la Irene, turmentada per una tragèdia d'infància, intenten refer la seva vida en comú. Després de jubilar-se, seguint un vell somni de joventut d'en Gary, decideixen instal·larse en una illa pràcticament deserta, on pretenen construir-se una cabana de fusta amb les seves pròpies mans. Però a la Irene l'illa no li prova gens. Amb l'arribada prematura de l'hivern, el terrible aïllament a què es veuen sotmesos amenaçarà seriosament la seva relació. La seva filla, la Rhoda, que lluita amb les esperances i decepcions de la seva pròpia vida, es veurà també arrossegada per la tempestuosa crisi dels seus pares, per qui sent autèntica devoció, i observarà impotent com es van distanciant cada vegada més. Magistralment travada i brutalment honesta, Desolacions captura a la perfecció el drama d'una parella que trontolla per culpa de l'amargor, els somnis fracassats i una tragèdia que els empeny fins als límits de l'autodestrucció.
Rústica amb solapes
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

Sobre l'autor de Desolacions

David Vann va néixer a l'illa Adak (Alaska) i actualment viu a Califòrnia i ensenya a la Universitat de San Francisco. Autor d'un extraordinari llibre autobiogràfic, A mile down: The true story of a disastrous career at the sea, l'èxit li arriba més tard, quan publica Legend of a suicide, un conjunt de relats que giren al voltant del suïcidi del seu pare i al cor dels quals hi ha la novel·la curtaSukkwan Island(Empúries, 2010). Fenomen de vend... Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 15/09/2011 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-9787-735-0 | Codi: 174583 | Format: 23 x 15 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA | Traductor: Francesc Rovira Faixa

Blog

Desolacions de David Vann… això sí que és la nit fosca de l'ànima!

Desolacions és la segona novel·la que em llegeixo d’en David Vann (vegeu Sukkwan Island…) i m’ha impressionat igual o més que l’anterior. Si en aquella eren un pare i un fill els protagonistes gairebé únics, aquí tenim una obra més coral. Tot i que els grans actors són un matrimoni madur -la Irene i en Gary-, hi trobem també la Rhoda -la filla- i en Jim -el promès, carregat de duros perquè és el dentista del poble- i en Mark i els seus amics marginals. Al seu voltant hi ha encara un petit grup de persones que tenen el seu interès, perquè serveixen per desencadenar inflexions en la trama -penso ara mateix en la Monique, una noieta que farà “obrir horitzons” a la vida d’en Jim, per exemple, però també hi ha un reputat metge de ciutat, els amics del Mark, la mare de la Irene…

La vida de les plantes era com la dels humans, plena de lluita i dominació, de pèrdua i de somnis que no es realitzaven mai o que ho feien molt breument. I allò era el pitjor, tenir una cosa i acte seguit no tenir-la, sens dubte allò era el pitjor de tot amb diferència.

David Vann és un artista en aquesta mena de retrats humans, plens de lluita, dominació, pèrdua, somnis que no es realitzen mai… i, en conseqüència, en tragèdies crues, sense melodrama, sense llagrimeta. Tomba per knock-out el lector gràcies a un directe enmig de l’estómac. Així. Pam! Ja està. En menys de tres-centes pàgines t’ha deixat sense defenses en un ring envoltat del fred i el gel d’Alaska.

Desolacions, de David Vann

Desolacions és la segona novel·la de David Vann. La primera va ser Sukkwan Island, també comentada al Nosaltresllegim.

Si de Sukkwan Island vaig dir “la considero un tros de novel·la on els lectors trobem comportaments humans de diferent naturalesa, reflexions, remordiments, actes irracionals, tragèdies, sentiments, inseguretats, records, amors, desamors, injustícies, incomprensions, etc.”, de Desolacions he de dir que totes aquestes sensacions les tindreu elevades al cub.

Desolacions és una novel·la més coral que l’anterior, protagonitzada per una família formada pel matrimoni, els dos fills i les seves parelles, i l’escenari torna a ser una petita illa del sud d’Alaska: Caribou Island. I aquí hi trobem un dels grans contrastos de la novel·la. Es fa difícil de creure que en un indret tan paradisíac pugui succeir tot el que succeirà especialment cap al final.

Desolació és una paraula que se’m queda curta per descriure el sediment que deixa al lector aquesta història. És dramàtica, violenta, explosiva, inhumana, i a mida que avança la lectura hi ha cabuda per quelcom pitjor a l’anterior. La tragèdia és com una bola de neu que es va fent més gran pàgina rere pàgina, i el lector pateix inevitablement en paral·lel als personatges.

De tots els personatges crec que s’ha de destacar el matrimoni format pel Gary i l’Irene, i la seva filla Rhoda. A l’últim terç de la novel·la aquests tres personatges agafen una força tant aclaparadora que són d’aquells personatges difícils d’oblidar. Protagonitzen unes situacions de tanta violència, tant física com mental, que veus que estan abocats sí o sí a l’autodestrucció.

No voldria acabar el comentari sense fer cap referència a l’autor, el David Vann, que em sembla un novel·lista que domina i conjuga com pocs la creació d’atmosferes angoixants amb l’estructuració de l’argument i amb un ús exacte i oportú del vocabulari per a cada situació.

Nosaltres, aquesta novel·la no la podeu deixar de llegir, de veritat. És d’aquelles que porten al lector al límit, que l’emocionen, que el fan patir però que alhora el fan reflexionar sobre la condició humana, sobre el perquè actuem de la manera que actuem si això ens porta a viure una vida que no volem, que no volíem. De qui és la culpa? Nostra o de qui estimem o estimàvem?

Les Desolacions de David Vann

Per una vegada trobo que el títol que han posat a la traducció catalana és molt millor que el que té l’original, Caribou Island, que suposo que es justifica per la intenció de l’autor o de l’editor de suggerir una seqüència de l’èxit anterior: Sukkwan Island.

La desolació absoluta plana per sobre de tots els personatges d’aquesta història i també de tot l’inhòspit escenari natural d’una Alaska gens idealitzada i lluny de les imatges de calendari turístic.

Una parella de professors ja jubilats i amb els fills fora de casa emprenen un projecte foll que podria ser la darrera oportunitat de donar algun sentit a la seva vida en comú. La resta de personatges viuen, malviuen o sobreviuen, segons els casos, perseguint amb poc èxit objectius mesquins i egoistes. Només la filla de la parella més protagonista té trets de personatge “positiu” tot i que les pistes que en deixa l’autor ens fan entreveure que li espera un futur gens esperançador.

Aquests homes i dones atrapats en unes biografies i un medi hostil m’han fet pensar, salvant totes les distàncies, en els protagonistes de dues obres mestres catalanes de fa cent anys: Els sots feréstecs de Raimon Casellas i Solitud de Victor Català.

I amb tot això ¿val la pena llegir aquest llibre? I tant! Està molt ben escrit, molt ben portada la trama, molt ben dibuixats els personatges. Tot encaixa, tot resulta versemblant, fins i tot els comportaments més difícils de justificar com ara entestar-se a construir una cabana en plena turbonada a 25 sota zero. O el final.

Assegureu-vos, però, de començar la lectura en un moment que les vostres reserves de joia de viure estiguin ben plenes. No és literatura d’evasió, més aviat és d’invasió.

Totes les opinions de Desolacions

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir