Per una vegada trobo que el títol que han posat a la traducció catalana és molt millor que el que té l’original, Caribou Island, que suposo que es justifica per la intenció de l’autor o de l’editor de suggerir una seqüència de l’èxit anterior: Sukkwan Island.
La desolació absoluta plana per sobre de tots els personatges d’aquesta història i també de tot l’inhòspit escenari natural d’una Alaska gens idealitzada i lluny de les imatges de calendari turístic.
Una parella de professors ja jubilats i amb els fills fora de casa emprenen un projecte foll que podria ser la darrera oportunitat de donar algun sentit a la seva vida en comú. La resta de personatges viuen, malviuen o sobreviuen, segons els casos, perseguint amb poc èxit objectius mesquins i egoistes. Només la filla de la parella més protagonista té trets de personatge “positiu” tot i que les pistes que en deixa l’autor ens fan entreveure que li espera un futur gens esperançador.
Aquests homes i dones atrapats en unes biografies i un medi hostil m’han fet pensar, salvant totes les distàncies, en els protagonistes de dues obres mestres catalanes de fa cent anys: Els sots feréstecs de Raimon Casellas i Solitud de Victor Català.
I amb tot això ¿val la pena llegir aquest llibre? I tant! Està molt ben escrit, molt ben portada la trama, molt ben dibuixats els personatges. Tot encaixa, tot resulta versemblant, fins i tot els comportaments més difícils de justificar com ara entestar-se a construir una cabana en plena turbonada a 25 sota zero. O el final.
Assegureu-vos, però, de començar la lectura en un moment que les vostres reserves de joia de viure estiguin ben plenes. No és literatura d’evasió, més aviat és d’invasió.
Top