Brillant joc narratiu en forma de viatge de tornada a les arrels.
«¿Per què era viu? La mort com a casualitat i la vida com a condemna. Al Dídac li havia anat d’un pèl. Tothom sabia el cas d’algú que havia estat a punt de morir, però a ell la mort li va tocar quan més egoista havia sigut, quan més estúpid havia resultat per als seus amics».
Ningú hauria dit mai que els primers...









