Fins i tot els millors amics no ho comparteixen tot.
«Sense fer soroll, es va acostar a la porta. Cap rastre que l’haguessin forçat. [...] Tan suaument com va poder, va pujar les escales del porxo de l’entrada, serrava les dents amb força a cada cruixit dels taulons. Es va aturar al capdamunt i va parar l’orella per captar qualsevol remor. Encara no li arribava cap so de l’interior. Va...

















