Els altres catalans

Najat El Hachmi va néixer a Beni Sidel, el 1979. Filla d’una família musulmana marroquina, quan tenia vuit anys es va traslladar a Vic, ciutat on va créixer. Va cursar Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona. Ha fet de mediadora cultural a Vic i de tècnica d’acollida a Granollers. Va publicar el seu primer llibre el 2004, Jo també sóc catalana. El 2008 va guanyar el premi Ramon Llull amb L’últim patriarca, també premiada amb el Prix Ulysse i finalista del Prix Méditerranée étranger 2009. Aquesta novel·la ha estat traduïda a deu llengües. El 2011 va publicar La caçadora de cossos. Amb La filla estrangera (2015) va obtenir el Premi BBVA Sant Joan i el Premi Ciutat de Barcelona. De Mare de mel i llet (2018), la filòloga Mita Casacuberta en va dir: «Hi ha tres personatges femenins a la literatura catalana: la Mila, la Colometa i la Fatima». A l’assaig Sempre han parlat per nosaltres (2019) denuncia les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones. La versió castellana de Dilluns ens estimaran (2021) va rebre el Premi Nadal. Els secrets de la Nur (2025) és la seva primera novel·la juvenil.

FRANCESC CANDEL (1925-2007) va ser una de les veus més destacades de la immigració de la segona meitat del segle xx a Barcelona. Nascut a Casas Altas, de molt petit es va traslladar a Barcelona amb la seva família i va viure a les barraques de Montjuïc. Entre la seva extensa obra, Edicions 62 li ha publicat les novel·les Trenta mil pessetes per un home, Fem un pols, Hemingway! o Aquella infància esvaïda; els assaigs Els altres catalans, Els altres catalans vint anys després i La nova pobresa; i el llibre de memòries Primera història, primera memòria. En el vessant polític, va ser senador per Barcelona i regidor de Cultura de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. L’any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2003, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Al barri de la Marina, on sempre va viure, una biblioteca porta el seu nom.