Veus

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és autor de novel·les com Sara i Jeremies (premi Ciutat de Palma 2002), La pell i la princesa (premi Josep Pla 2005), Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang (premi Sant Jordi 2011), Dos amics de vint anys (2013), La Malcontenta (2015), Reis del món (2020), Ràbia (premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'any 2022) i El Federal (2024). Els seus últims llibres de poemes són La part visible (2009, premi Carles Riba) i La netedat (2018, premi Crítica Serra d'Or). Ha estat traduït al francès, l’italià, el castellà, l'anglès, el portuguès, el polonès i el danès.

Najat El Hachmi va néixer a Beni Sidel, el 1979. Filla d’una família musulmana marroquina, quan tenia vuit anys es va traslladar a Vic, ciutat on va créixer. Va cursar Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona. Ha fet de mediadora cultural a Vic i de tècnica d’acollida a Granollers. Va publicar el seu primer llibre el 2004, Jo també sóc catalana. El 2008 va guanyar el premi Ramon Llull amb L’últim patriarca, també premiada amb el Prix Ulysse i finalista del Prix Méditerranée étranger 2009. Aquesta novel·la ha estat traduïda a deu llengües. El 2011 va publicar La caçadora de cossos. Amb La filla estrangera (2015) va obtenir el Premi BBVA Sant Joan i el Premi Ciutat de Barcelona. De Mare de mel i llet (2018), la filòloga Mita Casacuberta en va dir: «Hi ha tres personatges femenins a la literatura catalana: la Mila, la Colometa i la Fatima». A l’assaig Sempre han parlat per nosaltres (2019) denuncia les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones. La versió castellana de Dilluns ens estimaran (2021) va rebre el Premi Nadal. Els secrets de la Nur (2025) és la seva primera novel·la juvenil.

Marc Pastor (Barcelona 1977) és criminòleg i treballa a la policia científica dels
Mossos d’Esquadra. Novel·lista consumat, és una rara avis que combina sense
complexos un ampli ventall de gèneres literaris amb un domini de la llengua i de la
tensió narrativa que enganxa des de la primera pàgina. És autor d’algunes de les
novel·les negres de més èxit els últims anys en llengua catalana, i un dels seus
màxims exponents, entre elles La mala dona (2008), Premi Crims de la Tinta i
traduïda a una dotzena de llengües, i L’any de la plaga (2010), de la qual es va fer
una adaptació al cinema. Ha publicat novel·les de gènere interconnectades entre si
en un univers propi, com Bioko (2013), Farishta (2017), Els àngels em miren (2019)
i L’horror de Rèquiem (2021), de la qual n’ha fet el joc de rol “Lo Rol de Rèquiem”
(2023). Actualment, també desenvolupa guions per a sèries de televisió.

Neus Canyelles (Palma, 1966) va començar la seva trajectòria literària amb Neu d’agost. Un llibre de memòries (Premi Bearn de narrativa, 1998). El seguiren les novel·les Cap d’Hornos (Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga 2002), L’alè del búfal a l’hivern (premi El Lector de l’Odissea 2006 i finalista del premi Llibreter 2007), La novel·la de Dickens (2010) i el llibre de contes Mai no sé què fer fora de casa (premi Mèrcè Rodoreda, 2013). La publicació de Les millors vacances de la meva vida (2019), Autobiografia autoritzada (2021, premi Lletra d'Or) i Milady (2023) l'ha situat, sense cap mena de dubte, entre les veus més interessants de les nostres lletres.

Roc Casagran (Sabadell, 1980) és llicenciat en teoria de la literatura i literatura comparada i treballa de professor de llengua i literatura catalanes a secundària.

Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació i de tant en tant fa recitals de poesia arreu del país. La seva producció en l’àmbit de la poesia està recollida en cinc llibres: Els carrers de les fàbriques (2002), Trènicament trennificats (2005), Després de Sarajevo (2005), L’ombra queixalada (2010) i Direm nosaltres (2018). Com a novel·lista ha publicat Camí d’Ítaca (2006), escrita conjuntament amb Oleguer Presas; Austràlia (2008); Un ós panda al pas zebra (2011); Ara que estem junts (2012), i L’amor fora de mapa (2016).

Facebook: roc.casagran

X: @roccasagran

Instagram: @roccasagran

Jordi Llavina (Gelida, 1968) és llicenciat en filologia catalana i ha desenvolupat la seva tasca professional en els àmbits editorial, periodístic i docent. La seva obra poètica està formada pels següents llibres: La corda del gronxador (2006, premi Ciutat de Palma), Diari d’un setembrista (2007, premi Alfons el Magnànim i premi de la Crítica Serra d’Or), País de vent (2011, XXXV Premi Vila de Martorell), Vetlla (2012, premi Vicent Andrés Estellés i premi de la Crítica), Contrada (2013), Matí de la mort (2015), Ermita (2017, premi Lletra d’Or), El magraner (2020, premi Marià Manent), L’anell (2021) i Un llum que crema (2023, premi Carles Riba).

Jo Alexander, nascuda a Barcelona, és autora de les novel·les Extrañas criaturas, L’hivernacle i Palas y Héctor. En el món de la televisió ha fet de guionista, de presentadora de notícies i també de reportera en programes com ara La bona vida. Ha col·laborat en espais de Catalunya Ràdio i Mataró Ràdio. En premsa, ha fet ressenyes sobre llibres al suplement Què Fem de La Vanguardia i entrevistes a la revista Primera Línea, així com textos que acompanyen obres de fotògrafs com Alberto García-Alix o Jordi Baron.

Instagram: @jo.alexander.5

TikTok: @_jo.alexander5

Joan Esculies Serrat (Manresa, 1976) és escriptor i historiador. Ha publicat biografies, assaigs i articles acadèmics centrats en el catalanisme polític del segle xx. L’any 2018 va rebre el premi Gaziel de Biografies i Memòries per Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador. Exerceix de professor a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya i escriu a La Vanguardia.

Melcior Comes (Sa Pobla, Mallorca, 1980) és llicenciat en Dret i en Teoria de la Literatura. Ha escrit les novel·les L'aire i el món (Premi Ciutat d'Elx 2003), L'estupor que us espera (Premi Documenta 2004), El llibre dels plaers immensos (Premi Ciutat de Palma 2006), La batalla de Walter Stamm (Premi Josep Pla 2008), Viatge al centre de la Terra (2010), Hotel Indira (Premi BBVA Sant Joan 2014) i Sobre la terra impura (2018), que va guanyar el premi Crexells, el premi Crítica Serra d’Or, el premi Núvol i va quedar finalista al premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. El 2022 va publicar la monumental Tots els mecanismes i el 2023, El dia de la balena.

Maite Salord (Ciutadella de Menorca, 1965) és professora i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis. Del 2011 al 2021, va ser consellera del Consell Insular de Menorca, institució que va presidir del 2015 al 2017. És autora de La mort de l’ànima (2007), finalista del premi Sant Jordi. Amb la novel·la L’alè de les cendres (2014) va recollir el testimoni dels vençuts el 1939 a les Illes Balears.

Borja Bagunyà (Barcelona, 1982) és professor de teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona, cofundador de l’Escola Bloom i editor de la revista Carn de Cap. Ha publicat els reculls de relats Apunts per al retrat d’una ciutat (Arola, 2004), Defensa pròpia (Proa, 2007, Premi Mercè Rodoreda) i Plantes d’interior (Empúries, 2011) i Els angles morts (Periscopi, 2021) així com l'assaig Trapologia (Ara Llibres, 2018), escrit a quatre mans amb Max Besora.

Gerard Guix (Vic, 1975) és escriptor. Ha publicat les novel•les La deriva dels continents (2005) i Dia de caça (Columna, 2007). També és autor de la novel•la juvenil El prodigi (2011), primera part d’una trilogia fantàstica que continua amb L'enginy. Un relat seu està inclòs en l’antologia de nova literatura catalana Veus (2010), que compta amb una versió castellana. Entre les seves obres com a dramaturg, destaquen Gènesi 3.0 (Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2006), estrenada al Grec Festival de Barcelona, i la peça trilingüe U, Due, Três, representada també a Portugal i Itàlia. Amb Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me va guanyar el Premi Pin i Soler de Novel·la.

Tània Juste (Barcelona, 1972) és escriptora i llicenciada en Història de l’Art. L’any 2009 va publicar la seva primera noveŀla, A flor de pell, situada a la Barcelona dels anys vint, en plena dictadura de Primo de Rivera. El 2010 va participar en l’antologia Veus de la nova narrativa catalana. El 2012 publica Els anys robats, un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. L’hospital dels pobres és la seva tercera obra, publicada el 2014, una noveŀla coral ambientada als primers anys del segle XX durant la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 2015 rep el Premi Nèstor Luján de Noveŀla Històrica amb l’obra Temps de família, sobre una nissaga familiar dedicada al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi, i el 2018 publica Passatge al nou món, una travessia transatlàntica que el 1918 porta la seva protagonista barcelonina a una nova vida a la Patagònia. Amb la noveŀla Amor a l’art, una reivindicació de les dones artistes, va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2021. Compagina l’escriptura amb feines de traducció al català i al castellà, i també coŀlabora en revistes i participa en activitats literàries.

Web: www.taniajuste.com

Facebook: TaniaJuste

X: @TaniaJuste

Instagram: @taniajustebooks

Jordi Puntí (Manlleu, 1967) és autor de tres llibres de contes: Pell d’armadillo (1998), Animals tristos (2002) i Això no és Amèrica (2017). El 2010 va publicar la seva primera novel·la, Maletes perdudes, que entre d’altres va obtenir el premi Lletra d’Or, Llibreter i Nacional de la Crítica, i s’ha traduït a divuit idiomes. També és autor de la ficció autobiogràfica Els castellans (2011). Ha publicat el llibre Tot Messi i més. Exercicis d’estil (2023), un retrat sentimental i literari del millor futbolista de la història. El 2014 va obtenir la prestigiosa beca del Cullman Center for Scholars and Writers, a la biblioteca pública de Nova York, per un projecte narratiu que li va permetre fer recerca durant un any, i és el punt de partida de la novel·la Confeti, guanyadora del premi Sant Jordi 2023.

Francesc Serés (Saidí, 1972) ha publicat la trilogia de novel·les De fems i de marbres, els reculls de contes de La força de la gravetat, Contes russos i Mossegar la poma. També ha escrit dues obres de no ficció, Matèria primera i La pell de la frontera. Amb La casa de foc (2022) va guanyar el Premi Proa de Novel·la i el Premi Llibreter. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Literatura, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Llibreter, entre altres.

Lolita Bosch (Barcelona, 1970) és una autora amb una trajectòria polifacètica i internacional. Ha viscut a Albons (Baix Empordà), als Estats Units, l’Índia, Nicaragua, i Ciutat de Mèxic i Oaxaca, Mèxic, país que considera casa seva. Doctora en filosofia, és novel·lista, periodista especialitzada en zones de conflicte, editora i educadora, amb una producció que inclou assaig i obres per a infants i joves. La seva obra, traduïda a diversos idiomes, ha estat guardonada amb premis prestigiosos i adaptada al cinema, la dansa i el teatre. És la creadora del Mètode Mandarina, un innovador enfocament literari per al benestar, la creació i la pau, i dirigeix el centre de creació literària Campus Lolita, fundat el 2007. Bosch també lidera el primer màster d’escriptura creativa i literària en català a la Universitat de Girona, i col·labora amb mitjans informatius de prestigi arreu del món. Compromesa amb la pau i l’art, ha assessorat institucions globals i ha parlat en espais com Harvard, la Unesco i el CCCB. Impulsa iniciatives com la plataforma stopbullying.help, un recurs essencial per combatre l’assetjament escolar. Entre les seves obres destaquen Qui vam ser, La família del meu pare, Tres històries europees i La ràbia. Una autora imprescindible amb una mirada transformadora sobre la creació i la  justícia.

campuslolita.com

@campuslolita

@soylolitabosch