Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Planeta de Libros
  1. Grup62.cat
  2. /
  3. Poesia
  4. /
  5. Es perd el senyal
Es perd el senyal
Tria format

Es perd el senyal

Editorial: Editorial Proa
Temàtica:
Col·lecció: OSSA MENOR
Número de pàgines: 96

El llibre més personal de Joan Margarit

Sinopsi de Es perd el senyal:

Sigui quina sigui la familiaritat del lector amb la poesia, un llibre de Joan Margarit sempre té una primera lectura emocionant, plena de vida i de veritat. Es perd el senyal és un llibre singular en la carrera de Margarit. El llibre arrenca amb una citació de Josep Pla segons la qual les autobiografies haurien d'estar escrites en vers. Es perd el senyal és un llibre autobiogràfic, de vivències personals, però és també un llibre d'autobiografia col·lectiva, de sentiment cívic i compromís social, i finalment és, com sempre en Margarit, un llibre de reflexió moral al voltant dels temes eterns de la gran poesia de tots els temps.Joan Margarit recita dos poemes: Celebració i Brindis.

El vull L’he llegit
Tria format

Sobre l'autor de Es perd el senyal

Sobre l'autor de Es perd el senyal

Joan Margarit (Sanaüja, 1938) és el poeta viu més llegit de la literatura catalana. És arquitecte i catedràtic jubilat de Càlcul d'estructures de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.Els títols de la seva obra poètica són: Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004), Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul  d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007), Misteriosament feliç (2009) i No era lluny ni difícil (2010). També ha p...

Llegir-ne més

Coneix-ne més sobre Es perd el senyal

Fitxa tècnica

Data de publicació: 08/11/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-7588-340-3 | Codi: 171617 | Format: 13,4 x 18,2 cm. | Presentació: Tapa dura sense s/cob(cartoné) | Col·lecció: OSSA MENOR

Blog

Es perd el senyal, de Joan Margarit

(…) Jo no vaig poder escoltar mai el català a l’escola. Aquesta repressió duta a terme mitjançant l’amputació de la parla és de les més duradores i cruels. Ara sé que em moriré amb aquesta por i aquesta fragilitat al voltant de la percepció de la meva llengua, que vol dir, també, de la meva vida.

He volgut començar el comentari d’Es perd el senyal, el darrer i magnífic llibre de poemes d’en Joan Margarit, precisament amb un fragment en prosa, però és que l’epíleg és un dels capítols que us recomano amb més vehemència. Té tantes frases d’aquelles que et llegeixes un parell de cops, les tornes a rellegir i penses: uf! En voleu una altra?

I la veritat -i em penso que Josep Pla va per aquí quan parla de la poesia i les biografies- és l’objectiu profund de la poesia.

Doncs això és el que destil·len tots els poemes de Margarit: veritat. Quan els llegeixes et topes cara a cara amb un arquitecte, un poeta, un home vell i un pare que arriba al final del trajecte, es troba en aquell precís punt de la vida en què va perdent-se el senyal i ens presenta unes reflexions madures i amb la vista enrere però amb l’ànima davant. Sol.

No em sorpèn gens que Joan Margarit sigui el poeta català viu més ben acceptat pels lectors. I crec que és així perquè darrera d’una aparença fàcil hi amaga una profunditat colpidora. Penso que són molt pocs els autors que ens poden descriure una escena aparentment casual i deixar-nos amb el cor trasbalsat com ho fa ell. En aquest sentit, us recomano Gent a la platja. No us vull reproduir el poema perquè és molt llarg, però si el llegiu ja em direu si no és una mostra plàstica, concreta, preciosa de l’amor d’una mare cap al fill. I Dignitat? Que el ministre cap verd, si en sap, la llegeixi, si us plau!! Ser el que dius potser també farà de bon llegir a uns altres (No t’imaginaves aquests murs tan alts. | Ara el que t’ha de preocupar | és ser el que dius. No hi ha res més | que et doni prou empenta per saltar).

De debò, és un llibre magnífic, de les petites i grans coses, que no heu de deixar de regalar als qui estimeu

Potser l’amor és rentar els plats
o bé planxar una camisa bruta.

Totes les opinions de Es perd el senyal

Aquest llibre té 0 Comentaris Deixa el teu comentari
No hi ha comentaris del llibre