El poeta català més popular de l'actualitat amb el seu recull més depurat.
Un nou llibre de poemes del Margarit més madur, més depurat i més exacte. En aquest darrer poemari, Joan Margarit arriba al límit del que és pot dir d'una manera intel·ligible per il·luminar alguna veritat, convençut que la veritat ordena i, per tant, tranquil·litza. A No era lluny ni difícil tenim poemes amb títols tan expressius i tant propis del nostre poeta com "L'amor tindrà l'última paraula", "La part més fosca del camí", "Joves en la nit", "Lírica dels setanta anys" o "Meditació de Vil·la Joana". Es tracta d'un llibre sobre l'edat que parla a totes les edats, que parla de la vida, de la mort, del sexe i de com tot el que pot dinamitar els cors dels homes i les dones els pot donar també l'escalf que necessiten.
Joan Margarit (Sanaüja, la Segarra, 1938) és poeta i arquitecte, catedràtic jubilat de Càlcul d’Estructures de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. En l’àmbit de la literatura catalana li han estat concedits, entre d’altres, el premi Carles Riba 1985, els premis de la Crítica Serra d’Or 1982, 1987 i 2007, i el premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 2008. En l’àmbit hispànic, ha rebut el Premio Nacional de la Crítica de 19...
Llegir-ne més
Enguany el poeta Joan Margarit serà l’encarregat d’obrir les celebracions de les festes de la Mercè. Avui, dimecres 23 de setembre, a les 19 hores, sortirà al balcó de l’Ajuntament per fer el pregó inaugural.
Gràcies per haver escrit un poemari tan delicat com entenidor. Gràcies per fer-me gaudir amb tots i cadascun dels poemes tant com amb les quatre pàgines finals, que qualsevol persona hauria de llegir enamorar-se del gènere (“la poesia, malgrat la seva exactitud i concisió, no pot ser mai una drecera“). Gràcies, encara, per l’immens plaer de la “relectura”.
El darrer poemari de Joan Margarit, No era lluny ni difícil, està fet des de la talaia de la saviesa adquirida per l’experiència acumulada durant una llarga i intensa vida, i fixant la perspectiva en un retrovisor gairebé autobiogràfic, amb molts poemes escrits en primera persona i fent referència a espais, persones i vivències fàcilment identificables amb l’autor.
Top