Les vides

Giorgio Vasari (Arezzo, 1511 – Florència, 1574) va ser pintor, arquitecte i escriptor i un dels artistes més brillants del manierisme italià. Format en els tallers florentins, on va adquirir una admiració incondicional per Miquel Àngel, va romandre llargament a Roma i va dur a terme nombrosos projectes decoratius per tot Itàlia, de Nàpols a Bolonya. Entrat al servei de Cosme I de Mèdici el 1554, va dominar durant vint anys la creació artística florentina, on va realitzar una de les arquitectures més ambicioses del Renaixement: l'edifici administratiu dels Uffizi. Personalitat emblemàtica del segle XVI, Vasari encarna el prototip d'artista de cort, culte i versàtil, al servei dels poderosos. Senyors, papes i altres grans figures del Cinc-cents van treure profit de les seves qualitats per a la pintura i l'arquitectura per augmentar el seu prestigi. És cèlebre sobretot per les seues biografies d'artistes italians, col·lecció de mètodes, anècdotes, rumors i llegendes recollides al llibre Le vite de' più eccellenti pittori, scultori, ed architettori (1542-1550; segona edició ampliada l'any 1568) i que ha esdevingut una font primordial per al coneixement de la història de l'art italià. El primer ús del terme "Renaixement", al proemi de Les vides, és seu.

Martí Domínguez és doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme com a director de la revista científica Mètode. Com a novel·lista, és autor de la trilogia formada per Les confidències del comte de Buffon, El pintor de Goethe i El retorn de Voltaire. També és autor de la novel·la La sega (2016, Premi de la Crítica i Premi Serra d’Or), de L’esperit del temps (2019, Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any), Mater (2022, Premi Proa de Novel·la) i Ingrata pàtria (2025). Com a assagista, ha estat distingit amb el Premi Carles Rahola per El somni de Lucreci (2013) i el Premi de les Bones Lletres per Del natural (2023).