Grup62
Tapa dura sense s/cob(cartoné)
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

L'últim home que parlava català

Col·lecció: Ramon Llull
Nombre de pàgines: 202

Sinopsi de L'últim home que parlava català:

Una reflexió sobre el bilingüisme, sobre l?estat de la nostra llengua i de la nostra identitat.
Si mai desaparegués el català, ¿com seria l'últim home que el parlés? Un dels protagonistes d'aquesta novel·la, l'escriptor Miquel Rovira, dedica tota la seva capacitat creativa a respondre aquesta pregunta. Rovira imagina una Catalunya en què el català ha desaparegut i n'investiga les causes, com si es tractés d'una novel·la policíaca. Hi ha una víctima, el català, un investigador, que és un professor nord-americà que vol aclarir les raons de la desaparició de la llengua, i un testimoni, l'últim home que parla català.Ramón Balaguer, l'altre protagonista, també es escriptor, i no se'n vol anar del pis on viu abans d'acabar la novel·la que està escrivint, a pesar que el propietari de la resta de l'edifici li fa la vida impossible perquè li vengui el pis i se'n vagi. Balaguer renuncia a molts diners i comoditats per la seva obra. ¿Té sentit aquest sacrifici?L'últim home que parlava català narra un cas de setge o mobbing immobiliari que -en ser la víctima un escriptor- es converteix en un setge a la literatura. Una història sobre la vida que fan dos novel·listes catalans, un que escriu en castellà i l'altre en català, i que defensen l'opció que han triat. En definitiva, una reflexió sobre el bilingüisme, sobre l'estat de la nostra llengua i de la nostra identitat. 
Tapa dura sense s/cob(cartoné)
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

Sobre l'autor de L'últim home que parlava català

© Margarita Massanet

Carles Casajuana (Sant Cugat, 1954) té una reconeguda trajectòria novel·lística, iniciada l’any 1987 amb Tap d’escopeta, i integrada, entre altres obres, per La puresa del porc (1990), Diumenge de temptació (2001), Kuala Lumpur (2005), L’últim home que parlava català (premi Ramon Llull 2009), Un escàndol sense importància (2011), El melic del món (2013), Retorn (2017) i Les pompes del diable (2019). També és autor de dos llibres d’assaig: Pla ...

Llegir-ne més
Informa't de les nostres novetats de novel·la contemporània
Apunta't i t'informarem de les nostres novetats més destacades
Carregant...

Fitxa tècnica

Data de publicació: 01/03/2009 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-9708-194-8 | Codi: 10022697 | Format: 16 x 24 cm. | Presentació: Tapa dura sense s/cob(cartoné) | Col·lecció: Ramon Llull

Blog

L'últim home que parlava català

La recent i incomprensible sentència del Tribunal Constitucional Espanyol que dictamina que el coneixement de la  llengua catalana no pot ser un deure; i jo em pregunto, si a Catalunya no pot ser considerat un deure a on ho pot ser, a Jamàica???, m’ha fet recordar aquest llibre del mediàtic diplomàtic Carles Casajuana.

Un escàndol sense importància

El diplomàtic català, adscrit al Ministerio Español de Asuntos Exteriores, Carles Casajuana, després de reflexionar sobre el relliscós terreny de la convivència lingüística en la seva anterior obra L’últim home que parlava català, s’endinsa ara en el món de les màfies i l’espionatge industrial.

Rafael Masferrer, protagonista principal d’Un escàndol sense importància, compagina el fet de ser cap d’un important bufet d’advocats a Barcelona, amb la pertinença com a president de la secció nacional d’una ONG internacional contra la corrupció.
No pot evitar caure en una trampa i a causa d’això es troba sotmès a un xantatge que intenta qüestionar la seva integritat personal. Aquesta situació li farà descobrir l’amarga realitat dels sentiments dels seus parents més directes i dels companys de gabinets que en alguns casos ell considera amics.

També coneixerem Jordi Roure i la complicada relació que manté amb els seus octogenaris pares, i la Sofia Alvarado, una immigrant sense papers que té un important, encara que gens malintencionat, paper en tot el procés de xantatge a Rafael Masferrer.

El llibre, opino, té una arrancada difícil, però a partir de la meitat agafa un ritme trepidant que fa difícil deixar per un altre dia saber-ne el desenllaç.

Totes les opinions de L'últim home que parlava català

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir