Grup62
Rústica amb solapes
Triar format
Format únic
Veure opcions de compra

L'última lliçó

Parlaments polítics i acadèmics

Joan Julià i Muné | Laia Querol | Imma Creus Bellet | Laura Borràs Castanyer |

Nombre de pàgines: 160

Sinopsi de L'última lliçó:

El llibre pòstum del gran filòleg: un compendi de saviesa i de contundència en defensa del català.
L'ultima lliçó aplega diverses intervencions que Joan Solà va realitzar, en forma de parlaments i d'articles, des de mitjan 2009 fins al setembre del 2010. El doctorat honoris causa per la Universitat de Lleida, la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, una invitació del Parlament de Catalunya, el Simposi Carles Riba o l'última lliçó acadèmica a la Universitat de Barcelona són algunes de les ocasions que van permetre a Solà d'exposar amb el rigor i la contundència que el caracteritzaven els seus punts de vista sobre el català. Tot això, més uns quants articles i un text estrictament literari que ell mateix va triar, és el que conforma aquest volum testamentari del filòleg més notable i influent de les últimes dècades.
Rústica amb solapes
Triar format
Format únic
Veure opcions de compra

Sobre l'autor de L'última lliçó

Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) és, amb Fabra i Coromines, un dels tres grans lingüistes catalans moderns. La seva llarga carrera docent a la Universitat de Barcelona, les col·laboracions regulars a la premsa escrita i la seva tasca a l'Institut d'Estudis Catalans li van permetre d'exercir una influència molt àmplia. Va publicar una quarantena de llibres i moltíssims articles, i va dirigir la monumental Gramàt... Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 02/06/2011 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-9787-681-0 | Codi: 174525 | Format: 21,5 x 14 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES

Blog

La lliçó de l'Última lliçó de Joan Solà

En Lluís-Emili s’ha llegit L’última lliçó de Joan Solà i ens en fa la ressenya. Lliçons d’un mestre de Llengua i País.

Llegir L’última lliçó de Joan Solà m’ha deixat el cor encongit. Anit sentia la veu de Jordi Vendrell en un programa que recordava els deu anys de la seva mort. Avui m’he acabat el llibre de (o sobre) Joan Solà. Personatges ben diferents de professió però units per un fil de fidelitat al País i la llengua que, a mi, me’ls fa semblants.

No hi ha dret. Quan tants immorals semblen immortals anem perdent abans d’hora els que no s’haurien de morir.

Anem al llibre. Per començar haig de manifestar la sorpresa de trobar-me amb una barreja d’escrits, diguem-ne cívics, amb d’altres d’un contingut i forma tan tècnics que costen de pair per un lector interessat, i molt, per la llengua catalana com ara jo però molt lluny de l’erudició.

Admeto que no es poden destriar aquests dos vessants de la personalitat de Joan Solà. ¿Com parlaríeu de Pau Casals sense parlar de música? El problema és meu, però ha estat un greu problema, per mi, entrar en els capitols centrals dedicats a temes sintàctics.

Els cívics, en canvi, tot i que els coneixia per la difusió que van tenir als mitjans de comunicació amb els quals m’informava quan van ser publicats, m’han tornat a deixar esmaperdut.

El poema final, en canvi, el desconexia. ¡Que bo que és de fons i de forma!

I si us plau, llegiu el clam de Joan Solà per la seva (nostra) llengua i per la seva (nostra) dignitat política. Llegiu-lo i poseu fil a l’agulla.

I els miserables deixeu la misèria. Deixeu de llepar l’aspra mà que ens ha fermat des de tant temps al fang.
Arrisqueu-vos d’un cop a ser qui som.

Totes les opinions de L'última lliçó

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir