La literatura infantil i juvenil ja no és el que era. De la meva època, que llegia Los cinco, Torres de Mallory i Las gemelas en Santa Clara (totes elles de l’Enyd Blyton, una terrorista emocional per escrit) hem passat a coses més dignes, divertides, prometedores i màgiques com la saga del Harry Potter o la nova heroïna del moment, l’Oksa Pollock.
L’Oksa és una noia de 13 anys que d’un dia per l’altre descobreix que tot allò que l’envolta no és ben bé com sembla, si no com ella sempre ha pensat que era. La seva àvia no és una herbolària elegantíssima; el seu pare no és un un xef; el seu millor amic… Sí, el seu millor amic, el Gus, sí que és el seu millor amic.
I sobretot descobreix que ella no és només francesa de família russa: és també l’esperança de tot un grup de gent exiliada, els Campi-qui-pugui, que volen tornar al seu país, a Edèfia, i que veuen en l’Oksa la seva oportunitat, com a darrera escollida per les Fades sense Edat.
Top