Cal avançar en la difusió de la llengua amb realisme i audàcia
Tothom no para d’anunciar la desaparició imminent de la llengua catalana, en un clima desesperat i apocalíptic, sovint recolzat en xifres inexactes i mal interpretades. Tot plegat ha provocat un clima de desànim i amargor, fatalitat i sentiment d’indefensió que no contribueix a resoldre res. El català té reptes seriosos i greus —el català entre els joves, l’audiovisual, la justícia, etc.—, però s’han d’encarar amb estratègia, intel·ligència, pressupost i suport legal. No podem dependre exclusivament de les voluntats individuals de parlar en català a tot arreu. Cal desmuntar els tòpics funestos sobre el futur del català, tenir una idea clara de quina és la composició de la societat catalana, conèixer les actituds i els hàbits lingüístics dels castellanoparlants, sovint els grans oblidats del debat, i tenir presents tots els fronts en què s’ha avançat en els últims quaranta anys i els punts forts actuals, per continuar avançant en la difusió de la llengua, amb realisme i audàcia.
«Cal desmuntar els tòpics funestos sobre el futur del català, tenir una idea clara de quina és la composició de la societat catalana i conèixer les actituds i els hàbits lingüístics dels castellanoparlants».
Enric Gomà (Barcelona, 1963) és escriptor i divulgador lingüístic, autor d’El castellà, la llen-gua del costat (2020), Control de plagues. 92 parau-les catalanes per fumigar (2018), Tresors de Catalu-nya. La llengua, coescrit amb Pau Vidal i Rudolf Ortega (2017), Ubert tot l’any (2004) i editor de Canvi d’agulles. Per un català més ric i més simple (2015). Com a divulgador lingüístic i literari, ha col·laborat a Els matins de Catalunya Ràdio a...
Llegir-ne més
Top