Fem servir cookies pròpies i de tercers per recopilar informació estadística de l’ús de la nostra pàgina web www.grup62.cat i mostrar a l’Usuari la publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si l’Usuari continua navegant, considerem que n'accepta l'ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Planeta de Libros
Sense invitació
El vull L’he llegit

Sense invitació

Editorial: Editorial Proa
Col·lecció: OSSA MENOR
Número de pàgines: 200
Format únic
El vull L’he llegit
Format únic

Sobre l'autor de Sense invitació

© Jordi Play

Sobre l'autor de Sense invitació

Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) és periodista i escriptor. Ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, l'Avui i TV3 i ha col·laborat en altres mitjans, entre els quals El Periódico, El País, El Temps, Catalunya Ràdio i Com Ràdio. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. També ha estat professor de Ciències de la Informació a la UAB. La seva carrera literària inclou obres com ara Evan...

Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 20/01/2011 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-7588-207-9 | Codi: 171501 | Format: 13 x 17,5 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: OSSA MENOR

Blog

Sense invitació, de Vicenç Villatoro

Em deia l’altre dia una de Nosaltres, la Fita, que els llibres de vegades els llegia en un ordre “desordenat”. Deia exactament: “és el que jo anomeno “cistell de cireres”, d’una cirereta primera, vas llegint les que van penjant”. Li vaig dir que algun dia li copiaria la metàfora, perquè em va agradar molt, així que, després d’aquest preàmbul, ja estic en condicions de plagiar-la. En aquest cas, el cistell el posa Proa i les cireres vénen a ser els exemplars de la col·lecció de poetes contemporanis en llengua catalana. He anat saltant de l’un a l’altre tal com anaven venint i ara m’he trobat en Vicenç Villatoro: quina delícia.

Sense invitació és un exemplar magnífic que us recomano tant si normalment llegiu poesia com si no. És fàcilment comprensible però no per això té una dosi de sensibilitat inferior a qualsevol autor més críptic. És un vers breu que construeix peces plenes de vida i de les contradiccions que aquesta vida li ha permès copsar de ben a prop a l’autor… Us en deixo algunes mostres, a veure si us encenc les ganes d’entrar, sense invitació, en aquest llibre que estic gairebé segura que us agradarà.

S’ofereix culpable per a tot.
Carrega el que calgui.
Professional. Bones referències.
Pagament, a crèdit
de vells pecats ja abandonats.
Preus sense competència.

Al cap i a la fi,
la condició que van posar a la dona de Lot
per sortir de la destrucció de Sodoma
és d’estricte sentit comú:
qualsevol perspectiva de felicitat
exigeix no mirar enrere.

Totes les pareules són, de fet, topònims.
Una frase sempre és un paisatge (i a l’inrevés).
Un diccionari, el mapa de la pàtria.

I, per acabar, una de les meves preferides:

Llegir. Mirar. Comprendre.
Sempre el mateix: la dèria
de no tenir-ne prou amb una sola vida,
de ser només un únic personatge.

Totes les opinions de Sense invitació

Aquest llibre té 0 Comentaris, sigues el primer a comentar!
Deixa el teu comentari