Silenci de plom

Silenci de plom és una novel·la farcida de petites coincidències que culminen amb mestria en una gran trama d'insinuacions revelades. Els tres eixos narratius que conformen la novel·la s'acosten i s'allunyen, ens despisten, però ens mantenen sempre amb l'ai al cor, seduïts per les giragonses d'una prosa que hipnotitza. D'una banda, el relat que fa el marit d'una periodista desapareguda a València quan investigava l'assassinat d'un regidor i de la seva família ara fa deu anys; d'altra, la història d'un supervivent dels camps nazis que es llegeix al poema 212; per últim, la novel·la de ciència-ficció que està traduint el marit de la periodista, que relata un futur relativament proper.A poc a poc -enmig de l'evocació de la cara més fosca d'una València que ha passat de la grisor de la postguerra a la disbauxa d'una falla on gairebé tot funciona a cop de PAI, de totxo i de bitllets- les tres trames aniran lligant-se fins que uns esdeveniments inesperats faran palesa la fondària d'aquests murs de silenci impenetrable.