Grup62
Rústica amb solapes
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

Amb ulls de vidre

Editorial: Edicions Proa
Col·lecció: OSSA MENOR
Nombre de pàgines: 104

Sinopsi de Amb ulls de vidre:

Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2011
Amb ulls de vidre experimenta amb la composició tipogràfica dels poemes, amb jocs visuals de diversa mena, sense renunciar en cap cas al ritme, la rima i la música. L'autor mostra un interès per la geometria i l'arquitectura poètiques que no sorprèn venint d'un editor, fotògraf i artista visual.
Rústica amb solapes
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

Sobre l'autor de Amb ulls de vidre

Quim Curbet (Girona, 1959). Editor, escriptor i fotògraf. L'any 1995 fundà Curbet Edicions i és col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació, actualment té una columna d'opinió al Diari de Girona, L'any 2006 li va ser atorgat el Premi de periodisme Manuel Bonmatí. El seu fons fotogràfic està dipositat i catalogat al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona. Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 10/05/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-7588-303-8 | Codi: 171591 | Format: 13 x 17,4 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: OSSA MENOR

Blog

Amb ulls de vidre, de Quim Curbet

Quan llegeixes el diari i res no acompanya, quan ja no saps si començar per l’economia o per les necrològiques, quan les pàgines de cultura llangueixen i es marceixen, ens queden els llibres!

De debò que mai no havia tingut tantes ganes de llegir com ara. Primera, perquè s’estan publicant molts bons llibres que val la pena haver llegit. Segona, per militància: a hores d’ara llegir llibres (especialment en català) em sembla un acte de reafirmació contra els qui volen la gent ben bleda perquè calli molt i pagui més.

Bé, doncs, en aquest fervor m’he passat molts bons vespres, amb en Quim Curbet entre les mans. Amb ulls de vidre m’ha semblat un poemari bonic, dels que es llegeixen amb plaer i fan bona companyia.

Al principi del llibre hi ha una sèrie de textos dedicats a artistes (Turner, Joyce, Klee…) de manera que vaig pensar que em trobaria un recull de poemes dedicats a l’art, però no. Ben aviat la temàtica s’obre i hi trobem tota mena de referències: el pas del temps, Girona, l’oblit… arriba a haver-hi referències a Blade Runner! Si una cosa tenen en comú és la persecució de la bellesa formal. En Quim Curbet para especial atenció a la forma dels poemes i, sense arribar al poema visual més estricte, sí que dibuixa amb les paraules formes sinuoses que eixamplen la via del poema cap al cor.

Tinc costum de fer petits plecs per assenyalar-me els fragments que més m’han agradat i m’adono que en aquest cas he deixat el llibre fet una coca. Us cito algunes de les meves preferències (sí, va, poquetes, em contindré!):

Ja no sabria viure sense ells
perquè ells eren nosaltres.

Quan la ciutat esdevé nostra
i les paraules omplen els camins
i la mare agafa la mà del fill
per portar-lo a descobrir la llum
i aquest comprèn per fi que la joia
és voler saber coses noves,
arriben amb la certesa de la glòria
dies de llibres i roses.

I ara, per tancar el comentari més o menys com l’he començat, una Oració (aquest sí que el cito sencer) que espero que s’alci tan alt com pugui:

Vull resar
al senyor de la molsa i
de l’aigua glaçada en les basses,
al déu que dorm vora les estances i
entre la palla humida dels vells casals.
Vull que el seu poder m’empenyi i que
la seva infinita paciència m’apaivagui,
que el silenci m’il·lumini i el seu
bram em commogui, més enllà
d’aquest hivern on tot
és indistingible.

Amén!

Totes les opinions de Amb ulls de vidre

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir