En acabar la primera novel·la de la sèrie “Les cròniques de la Beebo Brinker”, Una noia diferent, i després d’haver seguit la trajectòria de la Laura Landom fins al Village de Nova York, em vaig quedar intrigada per saber com s’ho faria en aquesta nova vida. Ara però, ja ho sé! He llegit Sóc una dona, de l’Ann Bannon, i no m’ha decebut. Al contrari: m’ha semblat millor que el primer llibre.
En una època en la qual expressar lliurement la tendència sexual d’una persona era delicte, el Village es converteix en refugi de molts gais i lesbianes. És aquí on la Laura descobreix que no és l’única dona a qui li agraden les dones i que un home també pot arribar a ser el seu millor amic. Amb una nova companya de pis i un nou embolic amorós, la Laura sobreviu a una feina que l’absorbeix, a les mentides que l’envolten i a la visita del seu estricte pare a la ciutat. Però sobretot, sobreviu a la tòrrida relació que estableix amb la, per fi, Beboo Brinker.
Ann Bannon descriu perfectament un moment de la història de l’homosexualitat amb aquesta novel·la carregada de romanticisme, patiment i superació on la protagonista aprèn lliçons molt valuoses que la portaran a madurar. Situacions en les quals moltes lectores de l’època i de l’actualitat s’hi veuran reflectides.
Us deixo amb una afirmació/advertència totalment certa del Village Voice que apareix a la contraportada:
“Els llibres de l’Ann Bannon et captiven. Un cop comencis en voldràs més… i més”.
Si en voleu fer un tast, aquí podeu llegir el primer capítol en pdf.
Top