Adéu Pujol!

Matthew Tree (Londres, 1958) viu entre Banyoles i Barcelona. Des del 1990 ha publicat més d’una dotzena de títols escrits en català (el seu segon idioma), incloent-hi dues novel·les, un recull de contes, una autobiografia, un road book sobre Catalunya, a més de diversos assajos sobre la religió, el racisme, la feina, la monarquia i la inevitabilitat del procés independentista català. En anglès ha publicat un recull d’articles i una novel·la, SNUG (2013), traduïda al català més endavant i editada per Columna amb el títol De fora vingueren (2016). Col·labora regularment amb la revista Catalonia Today, el diari El Punt Avui i el programa The Weekly Mag a la Xarxa de Comunicació Local. Des de fa dues dècades ha fet recitals i xerrades a instituts, presons, biblioteques, museus i alguna universitat arreu del territori. També ha traduït diversos autors en llengua catalana a l’anglès, incloent-hi Jordi Puntí, Màrius Serra, Monika Zgustová, Toni Sala, Maria Barbal i Marta Marín-Dòmine.

David Cirici és filòleg, guionista, publicitari i escriptor. És autor de novel·les tant per a adults com per a joves lectors. Ha merescut diversos premis, entre els quals el Premi Prudenci Bertrana (I el món gira, 2011), el Premi Edebé (Molsa, 2012, la traducció italiana del qual va ser guardonada amb el Premi Strega), el Premi Sant Jordi (El setè àngel, 2016), el Premi Ramon Muntaner en dues ocasions (amb L'esquelet de la balena, 1986, i Zona Prohibida, 2013), i el Premi Protagonista Jove de 2023 amb Els incendiaris. La seva última novel·la, L'olor del desig (2019) ja és una primera incursió al tema de l'amor i la diferència d'edat.

Jordi Galceran (1964) va estudiar Filologia Catalana. Durant uns anys va compaginar la feina com a professor de català i després com a cap de premsa del departament d’Ensenyament de la Generalitat amb la seva afició, el teatre, en un grup amateur, Avalot. El 1995 va enviar dues obres a premis teatrals, Dakota i Paraules encadenades. L’una va guanyar el premi Ignasi Iglesias de l’Institut del Teatre, l’altra el premi Born de Ciutadella. Totes dues es van estrenar professionalment i a partir d’aquí va deixar la seva feina i es va dedicar només a escriure. Des de llavors ha estrenat una dotzena d’obres teatrals, n’ha traduït i adaptat moltes altres i ha escrit nombrosos guions per a sèries de televisió i pel·lícules. El mètode Grönholm és la seva obra més representada, estrenada a més de seixanta països. Està casat amb la Núria i té dos fills, l’Oriol i la Laura.

Enric Gomà (Barcelona, 1963) és escriptor i divulgador lingüístic, autor d’El castellà, la llen-gua del costat (2020), Control de plagues. 92 parau-les catalanes per fumigar (2018), Tresors de Catalu-nya. La llengua, coescrit amb Pau Vidal i Rudolf Ortega (2017), Ubert tot l’any (2004) i editor de Canvi d’agulles. Per un català més ric i més simple (2015). Com a divulgador lingüístic i literari, ha col·laborat a Els matins de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas i Màrius Serra. Ha portat la secció «Quatre paraules» a La tarda de BTV, amb Elisenda Roca i Adam Martín, i «La veu humana» a El Cafè de la República a Catalunya Ràdio, amb Joan Barril, entre moltes altres col·laboracions. Ha creat i dirigit programes com Caça-dors de paraules, Català a l’atac i Llibres a l’atac, a TV3. Guionista de sèries de ficció com Temps de silenci, La Via Augusta, Ventdelplà, Poble Nou, etc. Per a nens, ha escrit una bona colla de llibres, entre els quals les novel·les humorístiques de la col·lecció Bru Artiac.

Jordi Puntí (Manlleu, 1967) és autor de tres llibres de contes: Pell d’armadillo (1998), Animals tristos (2002) i Això no és Amèrica (2017). El 2010 va publicar la seva primera novel·la, Maletes perdudes, que entre d’altres va obtenir el premi Lletra d’Or, Llibreter i Nacional de la Crítica, i s’ha traduït a divuit idiomes. També és autor de la ficció autobiogràfica Els castellans (2011). Ha publicat el llibre Tot Messi i més. Exercicis d’estil (2023), un retrat sentimental i literari del millor futbolista de la història. El 2014 va obtenir la prestigiosa beca del Cullman Center for Scholars and Writers, a la biblioteca pública de Nova York, per un projecte narratiu que li va permetre fer recerca durant un any, i és el punt de partida de la novel·la Confeti, guanyadora del premi Sant Jordi 2023.

Miquel de Palol és autor de poesia, narrativa i assaig. Ha publicat entre altres els llibres de poemes Delta (1973), El Porxo de les Mirades (1983), Indiferència (1986), El Sol i la Mort (1996), Nocturns (2002) i Aire amb Cel de Fons (2012). Com a narrador, les novel·les El Jardí dels Set Crepuscles (1989), El Legislador (1997), El Quincorn (1999), El Troiacord (2001), Un Home Vulgar (2006) i El Testament d’Alcestis (2009), els llibres de contes Amb l’Olor d’Àfrica (1992), Contes per Vells Adolescents (1998) i Contes en forma de L (2004), els aforismes Els Proverbis (2003), i els assajos La Poesia en el Boudoir (2003), Dos Poetes (2006) i Meditacions des de Catalunya (2011). Col·labora de forma regular en premsa. Ha obtingut els premis Carles Riba, Creixells, Sant Jordi, Josep Pla, Ciutat de Barcelona, Nacional de la Crítica, Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya i, en quatre ocasions, de la Crítica Serra d’Or. Ha estat traduït als idiomes portuguès, castellà, holandès, alemany, italià i francès.