Assassins

Segell Fosc. No han passat per cap universitat. Ni màsters, ni postgraus, ni diplomes de cartó pedra penjant de cap despatx. Aquesta és la seva primera contribució pública. Però avisen, no serà l’última.

No sabem qui són ni quants són. Es defineixen com a grup, però no com a colla. I molt menys com a colla d’amics. No són aquí per passar-s’ho bé. Comparteixen una causa. Diuen que són l’últim reducte de les essències catalanes, els almogàvers de la resistència, els que encara criden «Desperta, ferro!» mentre altres fan ioga i mengen hummus. Ells no s’han rendit. I no pensen fer-ho.

El seu estil? Sec com una bufetada. Directe com un cop de puny. Antiliterari, si cal. No volen fer prosa bonica, volen dir les coses pel seu nom, sense anestèsia i sense pèls a la llengua.

Alguns asseguren que són una agència de màrqueting. Ells ho neguen. «Tenim massa mala llet per ser publicistes. I massa dignitat per ser influencers». Avisen que tothom rebrà, també els modernets amb tote bag, pòdcast setmanal i discurs postidentitari.

Han començat per la gastronomia. «Per donar peixet», diuen. Però ja tenen la vista posada més amunt. Torres més altes cauran. I no es refereixen només a les de telecomunicacions.

Sergi Belbel (Terrassa, 1963) és escriptor, traductor i director teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa a la UAB, va ser professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2006-2013). Entre les seves obres destaquen Minim.mal Show (amb Miquel Górriz, 1986), Elsa Scnheider (1989), Tàlem (1990), Carícies (1991), Després de la pluja (1993), Morir (1994), La sang (1998), El temps de Planck (2000), Forasters (2004), Mòbil (2005), A la Toscana (2007), Fora de joc (2010), Les roses de la vida (2017) i Si no t'hagués conegut (2018), estrenades a més de quaranta països. És el dramaturg català més internacional. Ha dirigit muntatges d’autors clàssics i contemporanis i ha escrit guions per al cinema i la televisió. Ha obtingut, entre d’altres, el Premi Ignasi Iglésias (1987), el Premi Nacional de Literatura Catalana (1993-95), el Premi Born (1995), el Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura (1996), el Premi Molière a la millor obra còmica per Après la pluie (1999), el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2000), el Premio Max a la projecció internacional (2002), el Premi Ciutat de Barcelona (2003) i diversos Premis Butaca.

Pep Bras és guionista i escriptor. Ha publicat una trentena de llibres de narrativa, teatre i poesia. Amb només vint-i-tres anys va guanyar el Premi La Sonrisa Vertical amb El vaixell de les vagines voraginoses. El 1999 va ser finalista del Premi Sant Jordi amb L’edat dels monstres. Fa més de quaranta anys que escriu guions per a talents tan diversos com Andreu Buenafuente, Isabel Coixet, Ramon Gener, Júlia Otero o Santiago Segura. Ha estat professor de noveŀla a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i de guió i comunicació en diverses universitats.

David Cirici és filòleg, guionista, publicitari i escriptor. És autor de novel·les tant per a adults com per a joves lectors. Ha merescut diversos premis, entre els quals el Premi Prudenci Bertrana (I el món gira, 2011), el Premi Edebé (Molsa, 2012, la traducció italiana del qual va ser guardonada amb el Premi Strega), el Premi Sant Jordi (El setè àngel, 2016), el Premi Ramon Muntaner en dues ocasions (amb L'esquelet de la balena, 1986, i Zona Prohibida, 2013), i el Premi Protagonista Jove de 2023 amb Els incendiaris. La seva última novel·la, L'olor del desig (2019) ja és una primera incursió al tema de l'amor i la diferència d'edat.

Jordi Galceran (1964) va estudiar Filologia Catalana. Durant uns anys va compaginar la feina com a professor de català i després com a cap de premsa del departament d’Ensenyament de la Generalitat amb la seva afició, el teatre, en un grup amateur, Avalot. El 1995 va enviar dues obres a premis teatrals, Dakota i Paraules encadenades. L’una va guanyar el premi Ignasi Iglesias de l’Institut del Teatre, l’altra el premi Born de Ciutadella. Totes dues es van estrenar professionalment i a partir d’aquí va deixar la seva feina i es va dedicar només a escriure. Des de llavors ha estrenat una dotzena d’obres teatrals, n’ha traduït i adaptat moltes altres i ha escrit nombrosos guions per a sèries de televisió i pel·lícules. El mètode Grönholm és la seva obra més representada, estrenada a més de seixanta països. Està casat amb la Núria i té dos fills, l’Oriol i la Laura.

Enric Gomà (Barcelona, 1963) és escriptor i divulgador lingüístic, autor d’El castellà, la llen-gua del costat (2020), Control de plagues. 92 parau-les catalanes per fumigar (2018), Tresors de Catalu-nya. La llengua, coescrit amb Pau Vidal i Rudolf Ortega (2017), Ubert tot l’any (2004) i editor de Canvi d’agulles. Per un català més ric i més simple (2015). Com a divulgador lingüístic i literari, ha col·laborat a Els matins de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas i Màrius Serra. Ha portat la secció «Quatre paraules» a La tarda de BTV, amb Elisenda Roca i Adam Martín, i «La veu humana» a El Cafè de la República a Catalunya Ràdio, amb Joan Barril, entre moltes altres col·laboracions. Ha creat i dirigit programes com Caça-dors de paraules, Català a l’atac i Llibres a l’atac, a TV3. Guionista de sèries de ficció com Temps de silenci, La Via Augusta, Ventdelplà, Poble Nou, etc. Per a nens, ha escrit una bona colla de llibres, entre els quals les novel·les humorístiques de la col·lecció Bru Artiac.

Jordi Lara (Vic, 1968) és escriptor i creador audiovisual. Per a 3Cat, ha creat, dirigit i presentat
programes culturals emblemàtics com Nyidia o Il·luminats (Premi internacional Zoom al milor
Format Cultural).
És autor, entre d'altres, de les novel·les Una màquina d'espavilar ocells de nit —ja considerada
un clàssic— o Sis nits d'agost (Premi Nacional de la Crítica), i els relats de Mística conilla (Premi
de la Crítica Serra d'Or). Ha escrit i dirigit els llargmetratges Ventre Blanc (Busan World
Premiere), Retaule de la Verge prenyada o Gos que borda boira endins.

Matthew Tree (Londres, 1958) viu entre Banyoles i Barcelona. Des del 1990 ha publicat més d’una dotzena de títols escrits en català (el seu segon idioma), incloent-hi dues novel·les, un recull de contes, una autobiografia, un road book sobre Catalunya, a més de diversos assajos sobre la religió, el racisme, la feina, la monarquia i la inevitabilitat del procés independentista català. En anglès ha publicat un recull d’articles i una novel·la, SNUG (2013), traduïda al català més endavant i editada per Columna amb el títol De fora vingueren (2016). Col·labora regularment amb la revista Catalonia Today, el diari El Punt Avui i el programa The Weekly Mag a la Xarxa de Comunicació Local. Des de fa dues dècades ha fet recitals i xerrades a instituts, presons, biblioteques, museus i alguna universitat arreu del territori. També ha traduït diversos autors en llengua catalana a l’anglès, incloent-hi Jordi Puntí, Màrius Serra, Monika Zgustová, Toni Sala, Maria Barbal i Marta Marín-Dòmine.