Grup62
Rústica amb solapes
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

Carn de canó

Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Anna Turró Armengol
Nombre de pàgines: 344

Sinopsi de Carn de canó:

Una nova novel·la del comissari Brunetti.
Quan apareix el cos d'un home en un canal, desfigurat per les marees, sense cartera i amb una sabata com a única pista, Brunetti la balla magra.A la comissaria no consta cap denúncia de desaparició i tampoc no ha desaparegut cap turista. On és, doncs, si és que n'hi ha una, l'escena del crim? Com podrà identificar Brunetti l'home si no disposa de cap fotografia? Afortunadament, però, l'autòpsia ofereix una pista addicional: l'home patia d'una estranya malaltia. Per aquí, doncs, cal començar a investigar.D'altra banda, tant a casa com a la comissaria darrerament sembla que tothom s'hagi posat d'acord a abocar-se al tema dels drets dels animals i el consum de carn. No és estrany, per tant, que a mesura que avanci en la investigació Brunetti dedueixi que aquell home també hi podria tenir alguna cosa a veure. Però, ¿és possible que darrere aquell mort s'amagui una xarxa corrupta que estén els seus fils fins als escorxadors que dia a dia abasteixen de carn fresca milers de ciutadans?
Rústica amb solapes
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

Sobre la autora de Carn de canó

Ivan Giménez-Seix Barral

Donna Leon, d’origen espanyol i italià, va néixer a Nova Jersey el 1942. Va estudiar a Perusa i a Siena, va treballar com a guia turística a Roma, com a redactora de textos publicitaris a Londres i com a professora d’anglès en diverses escoles nord-americanes d’Europa i d’Àsia. Des del 1981 viu a Venècia, dedicada de ple a les seves dues grans passions: l’òpera i la literatura. Experta en música barroca, és la productora i consultora artística...

Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 24/01/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-297-6886-2 | Codi: 387312 | Format: 23 x 15 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: El Balancí | Traductor: Anna Turró Armengol

Blog

Donna Leon, la Ruscalleda veneziana

La Fita s’ha llegit Carn de canó de la Donna Leon i ens n’ha fet la ressenya. Bona lectura i bon profit!

Ja tenim aqui la Donna Leon del 2012!

Fidel a la cita amb els seus lectors incondicionals ens arriba la nova novel·la amb tots els seus ingredients: l’inspector Brunetti i la seva estimada Paola amb qui comparteix les copes de vi o de xampany quan es retroben cada dia, en Vianello, home de confiança, la signorina Elettra, darrera del seu totpoderós ordinador que vorejant la legalitat, com sempre, li donarà les claus per resoldre el cas; el vice-questore Patta i la seva peculiar manera de vestir-se … i un mort desde la primera línia del llibre. I Venezia, sempre protagonista, lluitant contra la seva decadència irreversible i malgrat això personificant la bellesa enfront de la lletjor de la terra ferma que l’envolta:

“Brunetti es va plantejar com devia ser veure tot allò (S. Giorgio, la Basílica de S. Marc) per primera vegada, amb ulls verges. Va pensar que aquell assalt de bellesa era el contrari del que havien viscut a Preganziol” p. 190

Un cop tenim els personatges habituals ens falten dos ingredients més per “cuinar” la novel·la: la trama de l’assassinat i les seves derives ètiques, sense oblidar -a l’hora d’emplatar la menja, si seguim amb el símil culinari- un polsim de crítica política, de sabor fort:

“S’estaven detenint ministres del govern amb una freqüència que esgarrifava; el propi cap de govern presumia, enmig d’una profunda crisi econòmica del fet que ell no tenia cap problema econòmic i que tenia dinou cases; el Parlament era com una claveguera oberta (…) Quina voluntat quedava entre el poble que la televisió i la penetrant vulgaritat de l’administració actual encara no haguessin destruït?” p. 165

El plat que ens servirà Donna Leon no és de peix, sinó de carn. No de canó, com diu el títol (un dia podríem parlar al Nosaltres de les traduccions dels títols), sinó de la que surt dels escorxadors… i no explico més perquè ni de les pel·lícules ni de les novel·les s’han de dir massa coses que desvetllin per on anirà la intriga.

Sí, però, cal avisar que la novel·la i la descripció de l’escorxador pot afectar la sensibilitat dels lectors partidaris d’un bon filet de carn i proporcionarà nous arguments als lectors vegetarians. Vés a saber si l’autora no ho és ja de vegetariana a hores d’ara!

En qualsevol cas, pels amants de la cuina de Donna Leon, el plat és a taula. Bon profit!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Totes les opinions de Carn de canó

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir