Lluís Foix va ser sotsdirector, director adjunt i director de La Vanguardia en diverses etapes des del 1982 fins al 2001, i durant set anys també va ser director de la versió digital. És llicenciat en Periodisme i en Dret i va ser corresponsal a Londres i a Washington. Ha cobert moltes guerres, cimeres, eleccions i conflictes enviant cròniques des de vuitanta-quatre països. És especialista en política internacional i columnista habitual a La Vanguardia, El Punt Avui i Mundo Deportivo. Participa en diverses tertúlies d’actualitat. Ha publicat La marinada sempre arriba (2013), Aquella porta giratòria (Premi Josep Pla 2016), El que la terra m’ha donat (2017) i Una mirada anglesa (2021).
X: @llfoix
Instagram: @lluis-foix
(Twitter) @llfoix
Un llibre que descriu el món de pagès que ha marcat a Lluís Foix
L’atracció dels humans per la natura és una de les més profundes i antigues que existeixen. La terra et crida, et reconeix i t’acull. La força de les arrels explora l’estreta i íntima relació que l’autor Lluís Foix manté amb el seu entorn natal. Per a ell, aquest paisatge és un element constant, immòbil però vibrant, que atrau silenciosament a tots aquells que l’han trepitjat, olorat, contemplat i estimat. A través d’aquesta obra evocadora, Foix ens convida a redescobrir la bellesa i la profunditat dels nostres vincles amb la natura i el territori.
«El ritme de la terra és silenciós, tranquil, però alhora molt trepidant. Tot es mou sense que es noti. L’experiència més formidable és observar els canvis de paisatge que setmana rere setmana es van originant als camps. La simfonia dels verds primaverals és una de les grans obres d’art de la natura. Igual que les postes de sol, que canvien l’escenari de ponent minut a minut. Trobar el recer adequat en dies hivernals és un dels grans secrets de les parets que miren a l’orient i que escalfen els cossos de la gent gran».
L’atracció dels humans per la natura és una de les més profundes i antigues que existeixen. La terra et crida, et reconeix i t’acull. La força de les arrels explora l’estreta i íntima relació que l’autor Lluís Foix manté amb el seu entorn natal. Per a ell, aquest paisatge és un element constant, immòbil però vibrant, que atrau silenciosament a tots aquells que l’han trepitjat, olorat, contemplat i estimat. A través d’aquesta obra evocadora, Foix ens convida a redescobrir la bellesa i la profunditat dels nostres vincles amb la natura i el territori.
«El ritme de la terra és silenciós, tranquil, però alhora molt trepidant. Tot es mou sense que es noti. L’experiència més formidable és observar els canvis de paisatge que setmana rere setmana es van originant als camps. La simfonia dels verds primaverals és una de les grans obres d’art de la natura. Igual que les postes de sol, que canvien l’escenari de ponent minut a minut. Trobar el recer adequat en dies hivernals és un dels grans secrets de les parets que miren a l’orient i que escalfen els cossos de la gent gran».
Top