Caram, sembla que segueixo amb la vena germànica. Serà cosa de la senyora Merkel? Alerta, que aquesta dona es capaç de tot, eh?
Noooo, que es conya! Només es tracta de l’autora, que es nascuda a Alemanya i res més.
Aquesta novel·la parla, i molt, de Barcelona, fet que m’apassiona especialment.
A més, toca el tema de moda: el turisme que envaeix els carrers, les places, els nostres racons més emblemàtics i, fins i tot, els nostres vàters.
Jo que tinc un negoci d’hostaleria a tocar de la Sagrada Família conec molt bé el que diu l’autora. Cada dia veig com la basílica engoleix tripes mils i mils de turistes que abans han fet una cua quilomètrica per entrar després d’haver passat per caixa. Això es sagrat. Només faltaria!
Jo, que amb prou feines puc travessar el carrer sense que m’atropelli un cotxe, tot i que han eixamplat les aceres, jo que cada dia al·lucino amb “la millor botiga del món”, m’ho he passat bomba llegint aquesta novel·la tan xula.
L’Anna Silber, periodista, arriba a la nostra ciutat per editar una guia turística “alternativa”. Diferent de les que es poden trobar a qualsevol lloc. Es tracta de fer quelcom diferent, menys comercial, menys “trillat”. Ha de ser La Guia.
El que passa es que només arribar al seu destí a Ciutat Vella, es troba amb un assassinat. I ja hi som!
Per tant, enlloc de fer de periodista, que és la tasca que ha vingut a desenvolupar, es troba fent de detectiu perquè desprès d’aquest primer assassinat n’hi a un altre, i un altre, i un altre, i… tots ells amb l’ombra de Santa Eulàlia, la santa patrona, de rerefons.
Es tracta d’un sonat en tota regla, i convé atrapar-lo el més aviat possible, no sigui que els “guiris” s’espantin.
No es només una novel·la negra. Toca diferents melodies i no desafina gens ni mica.
Bona música per a tothom.