Una novel·la brillant sobre el redescobriment del pare.
El Jonàs passa un cap de setmana a casa del seu pare, viudo i jubilat. No és una trobada com tantes altres: hi ha alguna cosa que la fa especial. Potser és el fet que el pare mateix ha demanat a en Jonàs que hi vagi, potser és la presència d'un veí inquietant, potser la minyona que no diu el que sap, potser dels alemanys que escenifiquen la caiguda del mur de Berlín al jardí del costat... En aquella casa del poble de Malzinelles res no és ben bé el que sembla, ni tan sols els records familiars. Quina mena de persona és, el pare del Jonàs? I el Jonàs, pare i divorciat, reclòs en la seva feina d'il·lustrador, què en vol fer, de la seva vida? L'empremta d'aquestes preguntes no formulades pesa sobre el protagonista d'una història feta de mitges veritats que revelen veritats molt fondes. Una investigació policial amb desenllaç sorprenent acabarà de posar els personatges davant del mirall.
Proa presenta al gran públic un escriptor que durant vint anys ha tingut l'elogi de la crítica:
"Una obra emotiva e intensa, de calidad, para el gran público."Julià Guillamon, La Vanguardia
"Una elegància enèrgica que recorda els guions dels germans Coen."Vicenç Pagès, El Periódico
"La capacitat de narrar d'aquest autor és extraordinària. Hi ha molts passatges [...] en què el lector pot tenir la impressió de llegir Auster."Jordi Llavina, El Mundo
"Una senyora novel·la, d'aquelles en què cada detall té sentit. Tan ben escrita que no es nota. Travada amb un ofici envejable. I apta per a un públic ampli."Eva Piquer, Avui
Joan Carreras (Barcelona, 1962) ha guanyat el premi Sant Jordi amb L’àguila negra (Proa, 2015) i el Ciutat de Barcelona amb Cafè Barcelona (Proa, 2013). Abans havia publicat Carretera secundària (Proa, 2012), L’home d’origami (2009), Qui va matar el Floquet de neu (2003) i La gran nevada (1998). Ha treballat de periodista,guionista i altres ofi cis però ja fa anys que es dedica de manera preferent a la creació literària. També fa de professor ...
Llegir-ne mésNosaltres, avui el llibre no us el porto jo, sinó que ho fa el meu marit. Normalment no li aconsello lectures perquè, a banda que llegeix aquest bloc i en treu les seves pròpies conclusions, acostuma a triar novel·les que no són exactament novetats, la qual cosa l’aparta sovint de les que reben més atenció tant als mitjans com als punts de venda. Això no obstant, vaig fer una excepció quan vaig saber d’aquest Carretera secundària d’en Joan Carreras. Em va semblar una trama tan bona que a un lector devot de Dashiell Hammett i John Cheever li havia d’agradar segur! No em vaig equivocar!
M’ha explicat que és una novel·la boníssima… No me l’ha volguda espatllar, perquè insisteix en què me la llegeixi, però li he dit que me’n faci cinc cèntims per posar-la en comú aquí; m’ha comentat que la trama es destapa, essencialment, amb l’arribada d’un fill (en Jonàs) a casa de son pare per passar-hi (obeïnt les instruccions del segon) un cap de setmana. Allà, en el primer sopar, s’hi troba un veí (l’Albert Soler) que Déu n’hi do… Tot plegat s’embolica i acaba amb un final d’aquells de traca i mocador. Ja sé que no és explicar massa, ja! Creieu-me que he intentat treure-li més, però m’ha dit que no, que de cap manera, perquè cada detall compta i si ens n’explica més ens aixafarà la guitarra. De fet, ell recomana no llegir-ne ni la contra! I perquè vegem la importància dels detalls, me n’ha deixat una cita:
[Parlant del fet de portar corbata] L’última vegada que l’ha vist encorbatat va ser al funeral de la mare. Una corbata grisa, amb perles d’un gris més fosc, com núvols de tempesta en un cel amenaçador, gotes funestes sobre una cortina de tristesa.
Si voleu que faci de “notària” de la lectura, us diré que la va encetar un dissabte al matí i la va enllestir un diumenge a la tarda… Si el fet de “que enganxi” és un valor, Carretera secundària és el SuperGlue!!! El va atrapar tant que no vam tenir ni la pel·li del cap de setmana!
Per cert, a la nostra filla també li ha cridat l’atenció, perquè -segons ens ha explicat son pare- hi ha un moment en qual el protagonista veu per la tele dibuixos animats de Phineas i Ferb i això, és clar, ja “mola”… tot i que, en aquell moment, el Jonàs apagui la tele!
Aquí en teniu el primer capítol en pdf.
Top