Grup62
Rústica amb solapes
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Nombre de pàgines: 144

Sinopsi de Culpa:

De l'autor de 'Crims'
Totes les històries d'aquest llibre estan excel·lentment escrites, i totes són captivadores, sense excepció. Ho són sobretot perquè l'autor aconsegueix escriure, des del fons del seu coneixement, sobre la maldat de l'ànima humana d'una manera molt diferent de com ho fan els altres: Ferdinand von Schirach escriu sense floritures i sense excitació, confiant en la força de les històries que explica. Escriu sobre dones maltractades que, més aviat per accident, es converteixen en assassines; sobre homes solitaris que, per culpa de la seva soledat, es tornen delinqüents; o sobre els camins, en part curiosos, que prenen les accions criminals. I només cap al final l'autor es destapa com l'àlter ego del jo narratiu, un advocat. També aquest artifici resulta brillant.
Rústica amb solapes
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

Sobre l'autor de Culpa

Ferninand von Schirach va néixer el 1964 a Múnic. Del 1994 ençà treballa d'advocat i defensor de causes penals a Berlín. Alguns dels seus clients han estat l'exmembre del politburó Günter Schabowski, l'exespia dels serveis d'intel·ligència alemanys Norbert Juretzko i, en general, tant personatges preeminents com gent de baixos fons. Llegir-ne més

Altres llibres de Ferdinand Von Schirach

Fitxa tècnica

Data de publicació: 18/10/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-9787-795-4 | Codi: 174881 | Format: 15 x 23 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA

Blog

Culpa, de Ferdinand von Schirach

La cruesa de la Sèrie Millennium amb el neguit afegit de qui sap que allò que està llegint no és fruit de la imaginació. L’aparent simplicitat narrativa, sense artificis ni trucs de creador gasiu que amagui fins al final el desenllaç més inesperat. Des del meu punt de vista, el més frapant de Culpa és, precisament, la combinació d’aquests dos aspectes, que propicien un resultat tan descarnat en la temàtica com en la forma.

Són 15 històries, entre breus i molt breus, que ens plantegen situacions que podrien donar per una novel·la negra cadascuna d’elles. Ferdinand von Schirach és advocat i els casos que ha anat veient al llarg dels seus anys de carrera es recullen ja en dos títols a Empúries: primer Crims i ara, Culpa. Ambdós han estat molt ben rebuts per la crítica, i amb franquesa, no em sorprèn, perquè passa allò que un dia deia en Jordi Príncep a propòsit de Cartes des de Barcelona però que aquí també ve a tomb: “Aquesta, que hauria d’haver estat la darrera carta llegida del dia, normalment es veia seguida per alguna o algunes més”. On diu “carta” poseu-hi “cas” i ja ho teniu!

I és que, a veure qui es pot resistir a deixar de llegir una obra on se’t planteja què faria una dona si un bon dia (bon és un dir) el seu marit, un home ideal, fos acusat de pederàstia… i condemnat?! Doncs el plantejament ja és colpidor, però el desenllaç -que no us explico per no aixafar-vos la guitarra- crec que encara ho és més. Diria que és un llibre que entusiasmarà els fans de la novel·la negra, però també els qui busquen entre els prestatges de no ficció, per corroborar que el tòpic que la realitat… que la realitat és l’hòstia!

Culpa, de Ferdinand von Schirach

És 1/4 d’1 de la nit quan començo aquest comentari de Culpa. Quan l’acabi, em prendré un got de llet calenta, em rentaré les dents, baixaré el correu i jugaré a l’Apalabrados un parell de tirades, a veure si entre tot plegat me’ls trec del cap. I qui són “els”? Doncs els miserables, els infeliços, els perdedors, les víctimes, els assassins, els qui tenen mala sort i els que tenen la pitjor de les sorts… Tots són al llibre i ara, per obra i gràcia d’aquest magnífic autor que és  Ferdinand von Schirach, també en els meus ulls.

He observat que s’ha posat de moda en determinats cercles fer servir brutal, com si es tractés gairebé d’un adverbi que equivadria a immillorablement *-Com t’ho vas passar? – Brutal. A mi em fa una mica de ràbia, aquest ús. Jo m’estimo més la segona accepció que registra el DIEC “Semblant a una bèstia, d’una violència salvatge”. Una realitat brutal.

Dit això, doncs, miraré de ser sintètica com l’autor: brutal.

Per cert, si no heu llegit el comentari anterior de l’Albert, us el recomano.

Totes les opinions de Culpa

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir